Son tants el intents de desmembrar la nostra llengua, quan no el nostre país, que ja hem perdut el compte de totes les vegades que els diferents governs centrals, estigue al poder qui estigue, sempre han intentat esquarterar-nos. Els diferents governs centrals repetidament l’han menystingut i inclús se’n han burlat dels diners que valencians, illencs o catalans han pagat religiosament per al  manteniment de l’estat. (No cal oblidar que el País Valencià, amb els 6.000 Euros per habitant i any,  es de bon tros l’autonomia que rep menys diners del govern central)

Son molts els diferents governs que han volgut, i de vegades han fet molta força, per negar una evidència tan plausible com certa, que Espanya es un Estat plurinacional . Ara últimament aquesta realitat ha estat fortament atacada en anomenar el català que es parla a l’Aragó com a “aragonés oriental” . I jo pregunto ¿ i els aragonesos que no viuen a l’orient d’Aragó i que també parlen català, com al Matarranya  que deuen parlar? Abans deien “xapurreau”, però l’evidència era tan forta que van optar per anomenar-la pel seu nom .

Aquest atac a la unitat de la nostra llengua  i al nostre fet nacional “sempre” ha existit per part del govern central, es mes si nosaltres volem que la nostra llengua perdure , hem de disposar de tots  els ressorts de poder, si no es així, per desgracia i  poc a poc, la llengua,  anirà perdent-se.

Un exemple clar d’aquesta desitjada unitat la tenim en l’exemple de la mata de jonc que escrigué a Xirivella el nostre croniste Ramon Muntaner. Diu:

“ E si ningun me demana En Muntaner, quin es l’exempli de la mata de jonc? Jo li respon que la mata de jonc ha aquella força que, si tota la mata lligats ab una corda ben forts, e tota la volets arrancar ensems, dic-vos que deu homes, per bé que tiren, no l’arrancaran, ne encara con gaire mes s’hi preguessen: e si llevats la corda, de jonc en jonc,  la trencarà tota un fadrí de vuit anys, que sol un jonc no hi romandrà. ………….. i mentre tots tres sien d’una sola volença, no temen tot l’altre poder del mon , ans així com davant vos he dit, seran tot temps sobirans a llurs enemics.

Això ho va escriure, com dèiem abans,  a Xirivella prop de València, Ramon Muntaner el 1328 i encara avui es del tot actual. I la nostra llengua i el nostre país estarien totalment desfets si no fos per un poble fidel que ha sabut a traves dels segles conservar tot allò que es nostre, i cal defensar-lo en  un futur .

 

Cal ser optimistes, ara per sort, amb les noves tecnologies es mes fàcil conservar la nostra llengua , comunicar-nos i conèixer la realitat.

 

       Associació Cultural Jaume I