El passat divendres dia 19 i dintre del cicle de xerrades “parlem-ne” que organitzem des de TOTES I TOTS SOM VINARÒS s’ha tractat el tema de la “Sanitat Perifèrica” i en concret la referida a l’Àrea de Salut de Vinaròs. Els amics Nel·lo Monfort, metge de família, rural i comunitària, cap de ZBS de Morella i Pep Trullén, metge i Cap de secció de Salut Laboral al Centre de Salut pública de Castelló, ens van fer conèixer els seus punts de vista sobre aquest tema tan interessant.

Nel·lo ens va parlar del que ell anomena la perifèria de la perifèria i la forma tan diferent de vore la medicina en la zona interior. Metge rural d’una població envellida amb una densitat poblacional molt baixa i amb un baix PIB. Després d’explicar-nos els limitats recursos materials i personals que disposen en la seua zona, ens digué que el risc de pobresa o exclusió social és més elevat a les zones rurals i que aquesta medicina s’encarrega que cada pacient siga ates de la mateixa manera que els que viuen en la ciutat. Els metges rurals són els que fan tots els serveis. Ells són multidisciplinaris (atenció continuada, domicili, comunitària, pal·liatiu, etc.), però tenen com a positiu el reconeixement personal per la població.

El despoblament que sofreixen és conseqüència d’unes polítiques de concentració demogràfica que continuen en l’actualitat i que comporten a una població en declivi i envellida. Cal afegir que la necessitat de moltes dones de desplaçar-se a zones urbanes per treballar comporta un descens en la natalitat.

Ens explicà que malgrat tot, en aquesta – aquestes zones, viu gent que està contenta, que treballa, que vol fer coses i que volen seguir vivint en la ruralitat i per consegüent reivindica que cal revalorar la ruralitat i per tant els és cal un recanvi professional potenciat amb els recursos que corresponga, la telemedicina, ampliar la cartera de serveis: cirurgia menor, infiltracions, crioteràpia, ecografies…

Volen també una coordinació sociosanitària real i efectiva per poder portar endavant la sanitat comunitària (conjunt d’actuacions destinades a millorar la situació de salut de la comunitat en les seues dimensions físiques, psicològiques i socials) i la pal·liativa, perquè tenen la confiança dels pacients en tota la seua vida, des del principi fins a l’acabament. Una part que va incidir és en la importància de la col·laboració docent – rural, perquè és una realitat diferent i la medicina rural es puga vore com una possibilitat de futur laboral. Diu que viure la ruralitat i pertànyer a la mateixa comunitat a la qual cuides t’aporta una força afegida que et dóna una millor qualitat de vida.

I per acabar ens va trametre que l’àmbit rural permet la pràctica de la medicina de Família en unes condicions ideals. Que enfront de les desigualtats socials i territorials, l’Atenció Primària Rural es pot prendre com a garant de l’equitat i accessibilitat en Salut de la població que atén i com a tal és una molt bona opció laboral i de vida.

En fi, un cant a la sanitat rural la que, i no ho pot amagar-ho, li té robat el cor.

La setmana que ve us parlarem del que ens va explicar el Pep Trullen.

Podeu vore el vídeo de la conferència en https://youtu.be/MY7_zzGPV_A

S. Fabregat.