• NO ÉS UN CAS AÏLLAT, ÉS EL PATRIARCAT

Un missatge d’una captura de pantalla va alertar a la població de Càlig sobre el fet que s’estaven reenviant entre diversos grups de WhatsApp, imatges de xiques de la comarca. Estes imatges que s’estaven compartint foren extretes dels comptes d’Instagram de les afectades. La finalitat per la qual s’esdevingueren estos fets fou per sexualitzar els seus cossos, com si es tractaren de joguines sexuals. Així que, denunciem públicament els esdeveniments succeïts, ja que ens pareixen vexatoris, deplorables i violents. 

Cal esmentar per això, que la captura de pantalla s’ha fet viral pel mig d’un grup de WhatsApp en concret. Amb això, no volem dir que els implicats només són d’este grup; sinó que mitjançant este, s’ha visibilitzat una realitat amagada. I consegüentment, sabem que hi ha més grups implicats. La notícia ens ha xocat pel simple fet de ser notícia. La cosa és que diàriament, sempre hem viscut realitats si més no, paregudes o idèntiques. I malauradament, hem fet l’errada de no denunciar-ho. És a dir, de fer-nos còmplices d’uns fets que corroboren el masclisme intrínsec en la nostra societat. Llavors, està a les nostres mans, en les del jovent, canviar tot això si volem construir una societat on s’abolisquen les opressions.

Esta és la captura de pantalla que revela els fets (per mantindre la identitat protegida, hem esborrat a les xiques). Alhora, també hem tret el nom del grup del WhatsApp i el de l’home que ho reenvia a este grup, perquè ens han comentat que no és l’únic grup implicat, i per tant, millor que no surta cap nom.

Un dels primers pretextos que el jovent s’hi troba quan es dóna qualsevol mena d’agressió, és que es tracta d’un cas aïllat. Però no, excusar-s’hi dient que d’assilvestrats n’hi ha a tot arreu ignorant que és un problema social, és el mateix que mirar i no vore. Malgrat tot, ací estem i estarem per projectar que no és un cas aïllat, sinó el patriarcat.

Constantment, les dones i les persones amb gèneres i sexualitats diverses i dissidents, patim situacions on la nostra dignitat humana es veu menyspreada. I no només per gent aliena al nostre entorn, també per gent que hi és a les nostres vides. Pel que fa a la realitat del jovent, podem mencionar que el fet d’haver-nos socialitzat en una realitat cisheteropatriarcal, fa que el masclisme romanga de manera aguditzada. Alguns dels factors que determinen estes conductes rauen de la pornografia, i també de la inexistent educació sexual. Esta realitat assenta la violència estructural que veem dia rere dia als mitjans de telecomunicació, de festa o en qualsevol espai. I l’hem d’identificar per a eradicar els feminicidis, les violacions i tota mena d’abús.

Aleshores, no consentirem que als nostres pobles i viles s’hi cosifique o es jutge l’aspecte o l’expressió de cap persona. I menys encara, que s’exhibisquen a les dones com presses d’una futura cacera. En quin món vivim?, on els jóvens fan analogies entre les relacions sexe-afectives, i una activitat la qual consistix a demostrar la superioritat envers altres animals matant-los?

Doncs, en un món on les dones som objectes de conquesta i de juís, on no podem anar tranquil·les de festa, on qualsevol dia la nostra amiga és assassinada, o on les nostres fotografies són expropiades i difoses amb la pretensió de fer-nos seues. En moments com estos, cal rememorar a Angela Davis, una dona marxista i racialitzada que va dir: «el feminisme és la idea radical que les dones, som persones».

Així que, mai acceptarem que se’ns culpabilitze ni se’ns jutge per publicar a les nostres xarxes cibernètiques unes imatges o unes altres. I menys encara, que els assetjadors legitimen l’acarnissament al·legant que: «un cop penjada la imatge, tothom pot fer el que vol amb ella». Doncs no! Pengem les fotografies que volem, com volem i perquè volem! I no per fer-vos bavejar.

Just en el moment en què una xica és sexualitzada per fotografiar-se de la manera que siga —com ha passat en esta situació—, passa de ser una persona a ser una cosa sense humanitat, un objecte sexual. Aleshores, no tan sols estem fartes de viure situacions com estes, estem més que fartes que estes situacions s’hi hagen normalitzat.

Ara, estem organitzades, i no en passarem. Entre nosaltres, farem de la sororitat la nostra millor arma. Perquè el jovent som la clau de la victòria, i per això, ens organitzem per plantar cara a tot el que és injust, i per construir l’alternativa que pose les necessitats de les persones en el centre.