Pot ser l’activitat que més definia el poble de Vinaròs era la pesca i entre els molts peixos que s’agarraven , sense cap dubte, la sardina era el peix per excel·lència en companyia a d’altres peixos blaus, com eren el sorell, el seitó, la maleta, o la cavalla anomenada pels més vells, verat. També s’agarraven altres tipus de peix, amb menys quantitat, com el gerret, les orades o muixarres ….  etc. També es pescaven tonyines, tot i ser considerades “moralla”, amb aquesta classificació es venia a la llonja i l’import de la venda era repartit a part,  i per igual, entre tots els mariners.

La mar estava plena de peix i els mariners afirmaven que, si no hagués estat per ells, s’hauria convertit en una cosa espessa on la vida hauria sigut impossible. Al nostre port  hi havia barques de tot el litoral, les menudes pescaven generalment a la vora del port mentre que les més grans solien anar a les Columbrets, i dins de l’arxipèlag  a la Foradada, la Ferrera o al Bergantí. Només tenien un enemic els Dofins, ja que amb molta facilitat prenien de la mateixa sàrsia els peixos que prèviament hi havien caigut i es beneficiaven generosament de la pesca.

Els dofins considerats l’enemic número 1 dels pescadors, eren combatuts i exterminats de totes les formes i maneres mes cruels imaginables. Son variats els procediments inventats per l’home per allunyar-lo ja que representava un temible enemic. Primerament, els van combatre amb  escopeta ja que disparant trets al voltant de la peça intentaven allunyar-los, però els llestíssims dofins van aprendre  de sortir a respirar fora del camp d’acció de l’escopeta i d’aquella manera podien esquivar els trets. Posteriorment, els pescadors van intentar allunyar-los amb carbur, ja que creien que les bolles que podia fer el carbur en contacte amb l’aigua els podria espantar; la cosa va funcionar en principi, però quan els dofins sentien el barboteig del carbur creien que el feia el peix i es desplaçaven tots a la barca que havia tingut la pensada d’emprar aquell mètode.  Va ser un altre fracàs per al pescadors  que, posteriorment van idear un mètode més cruel encara i que consistia a posar a dins de les sardines claus o agulles, convençuts que els dofins moririen en menjar-se-les , però les sardines farcides amb claus o agulles baixaven al fons molt més ràpidament a causa del pes, cosa que els dofins van aprendre de seguida.

Finalment, els dofins van sucumbir amb les peces de niló, material que no podien digerir, ben al contrari del que passava amb les antigues, fetes de cotó. Evidentment, també la contaminació va ser molt negativa per als dofins.

L’abundant pesca, sobretot a causa de les noves modalitats de pesquera, va coincidir en el temps, amb els maquis, i justament “Els maquis en les terres del Sènia” és el títol de la xerrada que ens oferirà Joan B . Beltrán el proper 1 de juny a la biblioteca Municipal de Vinaròs.

 

                      ASSOCIACIÓ CULTURAL JAUME I