• Amb la posada en marxa d’un segon dia de cinema a la fresca per a la revisió de clàssics aconseguiríem que moltíssima gent d’aquest poble puguerem entendre la importància que tenen aquestes pel·lícules tant en la història del cine com dins del moment històric i cultural que evoquen.

Carlos José Roger Orero

El cinema a la fresca és una tradició de l’estiu vinarossenc. Durant els darrers anys, s’han projectat sota els estels del poble pel·lícules de tots els gèneres per al gaudiment de tot el públic. Però sempre hi ha una constant que no arribo a entendre. Tots els films són dels darrers anys. On han quedat els grans clàssics del setè art?

On han quedat pel·lícules com “Ciudadano Kane”, “En Busca del Arca Perdida”, “Psicosis” o “2001: Una Odisea en el Espacio? On han quedat els films que han marcat una era en el món del cinema? Per què no celebrem les grans obres de directors com Orson Welles, Scorsese o Steven Spielberg?

És necessari reviure els dies en el que les grans pel·lícules es publicitaven amb llums de neó

Amb la posada en marxa d’un segon dia de cinema a la fresca per a la revisió de clàssics aconseguiríem que moltíssima gent d’aquest poble puguerem entendre la importància que tenen aquestes pel·lícules tant en la història del cine com dins del moment històric i cultural que evoquen. Però no només això, si no que ens ajudaria a captar millor certs patrons del llenguatge cinematogràfic, ja siguin plans o angles de càmera que ens puguin fer trobar una percepció diferent dels films.

Al final, és com tot en aquesta vida. S’ha de tenir en compte el passat i el que s’ha fet en el passat per poder entendre el que pot arribar a passar en el futur. I això ocorre tant en la història de la humanitat com en la història del cine. Perquè si no sabem gaudir i entendre “Blade Runner”, mai podrem entendre “La Llegada”. I perquè si no entenem el que han fet els grans cineastes i actors d’aquest art, no aconseguirem analitzar i entendre el cinema d’avui en dia i el que ens depararà el futur.

CITA DESTACADA: “El cine es un espejo pintado”, de Ettore Scola