Select Page

Advertisement

El plàstic, l’enemic del mar

El plàstic, l’enemic del mar

Carlos José Roger Orero

Tirem la vista una mica enrere. El passat estiu, concretament el 8 d’agost, la platja Fora Forat va romandre tancada al bany, a instàncies de la Direcció General d’Aigues de la Generalitat, per la presència d’un bacteri anomenat Escherichia coli, el que indicava la presència de nivells de contaminació fecal superiors als màxims.

Aquest fet, inclús sent un fet casual, demostra un problema que en els darrers 20 anys ha anat creixent en importància. Aquest fenomen amenaça els nostres mars i tota la fauna i la flora que hi viu en l’ecosistema més important del planeta Terra. La contaminació marítima s’està convertint en un dels grans problemes del segle XXI, i pot afectar de manera encara més severa a les poblacions com Vinaròs, Benicarló i Peñíscola, poblacions que viuen de cara al mar i que basen gran part de la seva economia en la pesca i en el turisme de platja, els quals es poden veure certament afectats per aquest tipus de contaminació.

Aquest fenomen depén de molts factors, però el més clar i sobre el que més podem actuar és la nostra responsabilitat. I la nostra responsabilitat es resumeix en dues paraules: menys plàstics

LA GRAN AMENAÇA DE L’ECOSISTEMA MARÍ

Siguem clars, el plàstic es part importantíssima de les nostres vides. Podem trobar-lo tant en envasos de productes, en els propis ingredients de cosmètics, en el tèxtil de la roba, en diferents materials de construcció, en multitud d’utensilis i objectes… Però mentre la producció de plàstics s’ha disparat i demostra la nostra dependència sobre aquest producte, l’augment de residus de plàstic també s’ha disparat fins a nivells mai vistos.

Segons informa Greenpeace en l’informe Plásticos en los océanos. Datos, comparativas e impactos de l’any 2016, cada any entre 6 i 8 milions de tonelades de plàstics acaben en els mars i oceans de tot el món. Molts d’aquests residus són els considerats com a “microplàstics”, és a dir, fragments inferiors a 5 mm d’amplària. Greenpeace calcula que per exemple, una botella de 100 ml pot contenir entre 130.000 i 2.8 milions d’aquestes xicotetes porcions de plàstic que arriben als mars a través dels desaigües. El seu tamany tan diminut fa que les depuradores no es puguen filtrar i que marxin cap a la mar sense cap impediment.

Tortuga afectada per la contaminació marítima del plàstic // Font: Google

Aquests “microplàstics” i altres porcions més grans poden arribar a ser ingerides pels animals que viuen al Mediterrani. Segons un informe publicat per la WWF  Una trampa del plástico. Liberando de plástico al Mediterráneo” s’ha descobert que totes les espècies de tortugues marines que viuen al mar Mediterrani ingereixen o han ingerit plàstics. A més, el 18% dels atuns i peixos espada tenien residus plàstics a les seues panxes. S’ha observat també que els animals més petits, com són els musclos, els crancs comuns, el moll o el llenguado també consumeixen una gran quantitat de microplàstics.

I que és el provoquen aquests plàstics als animals dels nostres mars i oceans? Segons el mateix estudi de la WWF, poden reduir la capacitat de l’estòmac, el qual disminueix la sensació de gana i la seva acumulació de greix (que és molt necessària per a tots els animals que pateixen llargues migracions) A més, poden causar bloquejos intestinals, úlceres, necrosi (mort de cel·les), perforacions i ferides. S’ha de tenir en compte que tots aquests problemes casi sempre porten a la mort a l’animal.

Igualment, els plàstics poden causar lesions o deformitats (inclús durant el creixement) e impedir que els animals puguin escapar dels depradadors, nedar i alimentar-se, amb conseqüències quasi sempre mortals.

Els animals confonen els residus plàstics que es verteixen a la mar amb aliments i els ingereixen sense saber-ho. Per exemple, les tortugues confonen les bosses de plàstic que tots veiem a les platges amb meduses i les ingereixen. Un altre cas molt evident és el de diferents bancs de peixos, que es veuen atrets per l’olor del plàstic, ja que el confonen amb l’olor que fa el krill i altres microorganismes dels quals s’alimenten i els ingereixen sense adonar’se-n del problema.

QUÈ PASSA QUAN ENS DESFEM DEL PLÀSTIC?

Molts cops, quan es desfem d’un plàstic, pot acabar en un verteder, ser incinerat o reciclat. Però alguns acaben a les vies fluvials i els oceans a través dels sistemes de drenatge d’aigües en zones urbanes, per l’aigua que flueix pels verteders, els abocadors d’escombreries deliberats, residus que han sigut abandonats o fins i tot els abocaments accidentals dels vaixells que naveguen per la mar en aquell moment.

Com s’explica en l’informe abans citat de Greenpeace, el 80% dels residus marins prové de la terra, mentre que el 20% restant prové de l’activitat marítima. A causa de la persistència, dispersió durabilitat del plàstic, es poden trovar molts residus plàstics a moltes zones del món. Però, com bé explica l’estudi, s’han trobat cinc grans zones de concentració conegudes com “illes de plàstic” a les zones subtropicals (una a l’oceà Índic, dues a l’oceà Atlàntic i dues a l’oceà Pacífic) Aquestes són zones d’una concentració elevada de microplàstics i macroplàstics.

Super illa de plàstic i demés escombreries // Font: Google

També es poden trovar altes concentracions de macroplàstics a les àrees litorals, especialment en regions amb una alta població costera amb sistemes de gestió de residus que no operen de manera adequada, pesqueries molt intensives o un turisme elevat.

Segons Greenpeace, a Espanya l’any 2015 es van recollir una mitjana de 320 objectes de basura per cada 100 m de platja, sent el 75% dels mateixos objectes de plàstic. També s’assevera que cada dia s’abandonen 30 milions de lates i botelles a Espanya, les quals passen a contaminar l’entorn terrestre, coster i marítim.

ESPANYA, UN PARADÍS DEL PLÀSTIC

Segons dades de la WWF, els espanyols van arribar a consumir l’any 2016 uns 4,6 milions de tonellades de plàstic, colocant-se així com el quart màxim consumidor de la Unió Europea, situat només per darrere d’Alemanya, Itàlia i França. A més, segons dades del mateix estudi, sols es recicla un 38% d’aquests plàstics.

Si ens fixem en dades de la Unió Europea, es pot concluir que Espanya va consumir l’any 2016 un 10% dels plàstics d’un sol ús a tota Europa. Una Europa que l’any 2016 va ser la segona productora de plàstic al món, sols per darrere de China.

Segons Greenpeace, més de dos terços de la demanda de plàstic es va concentrar en els quatre països europeus abans citats a més del Regne Unit, sent Espanya el cinquè amb una demanda del (7,4%), tres dècimes per darrere del Regne Unit (7,7%) i un 17,5% per darrere del primer demandant que és Alemanya amb un (24,9%)

UN IMPACTE ECONÒMIC MASSIU

Els microplàstics com els plàstics d’altres grandàries poden tenir impactes econòmics en diferents sectors. En primer lloc hi trobem la pesca. La pesca fantasma, derivada dels aparells de pesca abandonats constitueix el major impacte dels macroplàstics a les pesqueries. Es denomina pesca fantasma degut a que les xarxes i les trampes abandonades al mar encara continuen capturant peixos i crustacis, provocant nivells significatius de mortalitat d’estocs comercials que, en molts casos, ja tenen una elevada pressió pesquera. A més, també incrementa els costos de reparació de les xarxes.

Quant tarden en descompondre’s els plàstics? // Font: Greenpeace

El sector turístic també es pot veure afectat, ja que la presència de basura al mar pot desincentivar l’afluència de turistes a indrets pròxims al mar, que a la seua vegada es tradueix en grans pèrdues d’ingresos i acomiadaments en massa en sectors turístics estratègics. Aquest impacte pot ser bastant significatiu en zones on l’economia local depén en gran mesura del turisme, com poden ser molts indrets banyats pel mar Mediterrani, com és el cas de Vinaròs, Benicarló o Peñíscola.

Finalment, els costos de netejar les platges i zones costeres poden ser elevats per a les autoritats competents. S’estima que el cost a la Unió Europea de neteja de costes i platges ascendeix cada any a 630 milions d’euros anuals, una xifra molt elevada. Els costos es distribueixen per cadascun dels països membres de la Unió Europea per a netejar les zones més contaminades per l’aparició de plàstics i altres residus dins de les seves costes i platges. En el cas d’Espanya, segons un informe d’Ecologistas en Acción, 48 indrets han rebut la qualificació de “Bandera Negra”, entre els quals destaca la platja de Surrach-Aiguaoliva a la província de Castelló.

Els 48 indrets que la confederació Ecologistas En Acción ha calificat amb la “Bandera Negra” // Font: Ecologistas En Acción

QUÈ ES POT FER?

Els mars s’estan quedant sense vida, i sembla que molts cops, els partits polítics i les institucions no es posen mai d’acord per trobar solucions per poder frenar aquest problema. Però són necessàries accions a diferents nivells per a poder frenar aquest greu problema que afecta als nostres mars i pot afectar a la nostra manera de viure.

Des de l’estudi de la WWF abans citat, s’esmenten tres nivells d’accions necessaris per a poder aturar la contaminació marítima.

En primer lloc es parla de les accions necessàries a escala internacional:

  • Aprovar un acord internacional jurídicament vinculant per eliminar els vertiments de plàstics dels oceans, amb objectius nacionals vinculants de reducció, un marc de vigilància i evaluació i un mecanisme financer de recolzament a l’execució.
  • Desenvolupar una visió de nivell zero per a la indústria amb la fi de detindre totes les fuites de plàstic al medi ambient.
  • Assegurar-se de la recuperació de tots els aparells de la pesca fantasma i de la seva eliminació adecuada.
  • Adoptar noves normes de comerç internacional per als residus plàstics que defineixin criteris de reciclatge per als exportadors de residus plàstics.

Seguidament, es parla de mesures a nivell nacional:

  • Passar del 30% a un 100% de residus plàstics reutilitzables a partir de l’any 2030.
  • Prohibir l’utilització de totes les bosses de plàstic d’una sola utilització i l’adició de microplàstics als productes per a l’any 2025.
  • Aconseguir la recollida del 100% dels residus plàstics a través del reciclatge eficient i plans de gestió integrada de residus.

També parla de mesures que han de seguir les indústries:

  • Invertir en innovació per a aconseguir alternatives més reciclables per a empaquetar productes.
  • Redissenyar l’estructura productiva.
  • Adoptar una política de zero residus.
  • Reduir l’ús del plàstic.

Finalment, nomenen mesures que han de seguir els consumidors, les quals són quasi les més importants:

  • Triar productes fets amb material biodegradable.
  • Evitar els productes d’un sol ús.
  • Evitar sabons i altres productes químics que no continguen microplàstics.
  • Prestar atenció als processos de reciclatge que es duen a terme a la teva zona.
  • Ser ciutadans responsables, evitant els plàstics i reciclant totes els residus de manera correcta.

Aquestes mesures són mesures que s’hauria d’aplicar tothom, perquè la contaminació marítima no es frenarà fins que prenguem tots coneixement i acció, ja sigui des de la Unió Europea o des de les nostres llars. Perquè si no es pren una acció ràpida i eficaç per parar aquesta situació crítica dels nostres mars i oceans, la contaminació avançarà sense control i farà que els indrets on el mar té una importància major quedin dessolats i perguin tot el seu encant i una gran part de la seva economia.

Notícies per WhatsApp

BENICARLÓ EN FALLES

Oratge

El tiempo - Tutiempo.net

Enquestes

Què li sembla que Ximo Puig separe les eleccions autonòmiques de les municipals?

Ver resultados

Cargando ... Cargando ...

Vídeos recents

Loading...