• Les comarques del Maestrat han estat fonamentalment dominades pel Partit Popular a partir de 1991. Tot i això, existeixen certes diferències entre les dos comarques, donat que el Baix Maestrat ha tingut un PSPV-PSOE més fort a l’inici de la transició i per tant, una tendència a la baixa més pronunciada que no pas la de l’Alt Maestrat en els darrers anys.

 

Un bipartidisme molt arraigat

Ambdues comarques valencianes s’han caracteritzat per tindre un bipartidisme veritablement hegemònic, arribant a obtindre quasi el 100% del vot registrat en moltes de les cites electorals. Així per exemple, a l’Alt Maestrat, comarca que supera per poc els 7.000 habitants entre els seus nou municipis, la penetració dels partits estatals es redueix en última instància als dos grans partits tradicionals (PP i PSOE), complicant moltíssim l’organització i estructuració de forces polítiques diferents. Sense anar més lluny, a les eleccions generals del 2000, el Partit Popular obtingué un altíssim 61,1%, el PSOE un 32,9%, deixant a Esquerra Unida amb només un 2,8% del vot.

A major població comarcal, també existeix major pluralitat política i de cultures polítiques. És el cas del Baix Maestrat, que amb més de 80.000 habitants sí que possibilita almenys una tercera i fins i tot a una quarta o quinta opció de representació política als ajuntaments, com és el cas de Vinarós (5 forces polítiques diferents al 2015) o Benicarló i Peníscola (4), incluint les candidatures municipalistes com l’Agrupació d’Electors La Roca, dels peniscolans.

Però la realitat és que en esta comarca el bipartidisme tampoc ha deixat atisbe d’alternança fins a ben entrat l’any 2015, on la coalició electoral Compromís-Podemos es converteix en la segona força política a les eleccions generals, així com a la Valenciana (Compromís+Podemos+EU) en 2016. Un sorpasso al PSOE que, no obstant, no es produeix a l’Alt Maestrat, probablement per l’escassa penetració d’estos partits (fins a la data minoritaris) als municipis i una població més envellida que té un comportament electoral més conservador.

 

Canvi de tendència a partir de 2015

Les eleccions autonòmiques de 2015 són un punt d’inflexió polític per a les dos comarques del Maestrat. Per primera vegada a l’Alt Maestrat, una força política no pertanyent al bipartidisme (Compromís), obté una xifra superior de vot superior al 7,5%, aconseguint un sorprenent 16,3%, tot i que seguia com a tercera força. Al Baix Maestrat, en canvi, Compromís es queda amb un 14% dels vots, però apareix Podem amb un 11% i Ciutadans amb un 9,3%. A partir d’aleshores i en les següents cites electorals el PP aguanta en les dos comarques, però el PSOE perd suports a favor de la coalició electoral d’esquerres que abans comentàvem.

Les conseqüències econòmiques i socials de la crisi, les mobilitzacions ciutadanes i la politització de sectors exclosos de la societat, així com els nombrosos casos de corrupció foren clau en la transformació del comportament electoral del Maestrat. Tot i això, les arenes polítiques (o terrenys de joc) canvien en funció dels interessos mediàtics i econòmics d’elits i partits polítics així com del context social que vivim. Així doncs, de cara a les eleccions municipals, autonòmiques i europees de maig de 2019, els habitants del Maestrat potser decidisquen el seu vot en funció de la política territorial, la immigració o el terrorisme (la qual cosa podria produir l’aparició de l’extrema dreta parlamentaria); o tal vegada ho facen prioritzant la gestió dels ajuntaments on s’haja produït un canvi en la correlació de forces o tenint en compte les polítiques del govern del Botànic.

En qualsevol cas, tot apunta a que l’època del bipartidisme dominant s’ha acabat i veurem novament uns consistoris del Maestrat i unes Corts Valencianes plurals. Els canvis, no obstant, sembla que tardaran més en arribar a l’Alt Maestrat fins que els partits no tradicionals acaben d’implantar les seues estructures municipals en les localitats més menudes.

 

 

Alexis Lara Climent és sociòleg i analista electoral de La Comarca Política.

Twitter: _AlexisLara_