• Emotiu i multitudinari enterrament de Ximo Albiol Febrer en una tarda grisa de dimarts 7 d’Agost a l’església parroquial de Sant Bartomeu.
  • Tots els que ens hem volgut acomiadar i donar el seu últim adéu en una tarda a la plaça de l’església trista plena de música.

 

Joaquín Albiol Febrer, conegut per tots per “Ximo El Dolçainer”, ens va deixar la passada nit del diumenge 5 d’agost, després d’una lluita contra una llarga malaltia, en la que va saber pugnar fins al seu últim minut.

Nascut a Benicarló l’any 1.945, Ximo va ser un gran amant de la cultura, de la música, de la dolçaina i el tabal, a més de mestre a les comarques del nord i les terres del Sénia. Va estudiar 5 anys de solfeig al costat del mestre Vicent Feliu i l’any 1.956 va començar a formar part de la Banda de Música “Ciutat de Benicarló”,tocant primer el trombó i passant després a la dolçaina i el tabal.

En un dia tan trist per a Benicarló i més enllà, no hi ha pitjor dolor a la vida que perdre un ésser estimat, a una persona estimada, estimada, company i amic. En definitiva, la gran pèrdua d’un gran mestre de la música tradicional al que tots recordarem sempre envoltat de música, atès que va ser un gran mestre i va ser mestre de moltíssims joves i no tan joves. A més, els va saber inculcar la dolçaina i el tabal. Va impartir classes a l’escola de música el Faristol de Sant Rafael del Riu, i també a altres municipis com la Jana, Vinaròs, Benicarló i Santa Magdalena entre d’altres. A més, donada la seva proximitat, també va ser professor a molts municipis del sud de Catalunya.

El món de la dolçaina sempre el recordarà, perquè a una persona com Ximo de tan alt nivell humà no és fàcil oblidar-la.

Entendre i acceptar que Ximo mai més estarà al nostre costat, que no el veurem amb la “dolçaina i el tabal”, no serà una tasca fàcil; ni per a la seva esposa, filla, nora i altres familiars i amics de Vinaròs, Benicarló i altres pobles propers de les Terres del Sènia.

Bon viatge Ximo. Des d’allà on siguis seguirem escoltant la dolçaina, el tabal i la bateria al costat del teu fill. Estem segurs et va acollir amb els braços oberts de bat a bat en arribar i trobar-te al seu costat.

“Amb música he ballat, he plorat, he rigut, he recordat, he besat, he estimat. Amb la música … he viscut i em acomiadat”.

 
Juanvi G.