Honestedat Castellana

0

He llegit amb molt de gust el llibre L’imperi de la llengua comuna: guia de l’ imperialisme lingüístic espanyol. És una obra de Juan Carlos Moreno Cabrera, ben editada per Voliana Edicions.

El que més m’ha cridat positivament l’atenció de l’obra és l’autor. Juan Carlos Moreno Cabrera és fill de Madrid (hi va néixer l’any 1956). És catedràtic de Lingüística General en una universitat madrilenya (la Universitat Autònoma). Va pujar com els altres nois madrilenys de la seva generació (educat en castellà i en el menyspreu a les altres llengües del Regne d’Espanya –com ara el català– i de l’Amèrica hispana –com ara el guaraní). Però…

Si la lluita en defensa de la dignitat i de la plena normalització de les llengües minoritzades del planeta és una causa justa, i des del catalanisme lingüístic n’estem convençuts; si la gent de Madrid són conscients del que passa ,i  per tant, capaços de sumar-se a totes les causes justes, com és que són tan pocs els madrilenys que fan un discurs lingüístic com el de Juan Carlos Moreno Cabrera? Misteri o potser sigue que el discurs centralista i excloent hagi calat més del que pensem.

Hi ha, encara, una altra cosa que és molt d’agrair de Juan Carlos Moreno Cabrera com a autor i és l’honestedat intel·lectual, demostrada pel fet que, a l’hora de presentar els arguments –que ell combat– del nacionalisme espanyolista per intentar justificar la imposició del castellà, els exposa amb una claredat d’allò més respectuosa. Son molts el escriptors, els assagistes que han menyspreat, quan no han atacat directament a la nostra cultura i a la nostra llengua com Menendez  Pidal , Miguel de Unamuno, Fernando Savater etc. O politics com Franco, Primo de Rivera, Juan Carlos I,   Suarez  només per citar-ne alguns.

Som, doncs, davant una sèrie de manipulacions ideològiques amb l’objectiu de presentar el castellà com a única llengua que té la legitimitat històrica per ser la llengua comuna exclusiva del Regne de l’Espanya actual  (i de bona part d’Amèrica).

Com diu l’autor mateix

“L’ imperialisme lingüístic es presenta a si mateix com a defensor del progrés, de la modernitat, de la globalització, dels drets humans i de la llibertat, quan en realitat no és més que una ideologia racista, excloent, imperialista, retrògrada, particularista i que recorre a les manipulacions més barroeres i descarades per assegurar-ne la justificació i acceptació.”

Quan aquesta ideologia s’aplica a  la llengua  espanyola, sorgeix l’imperialisme lingüístic panhispànic.

                                              Associació  Cultural Jaume I

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here