Igualtat, també a l’esport

0

Carlos José Roger Orero

  • Ara mateix, lluiten en desavantatge contra la seva contrapart masculina. I això no és just.

L’esport ens ocupa una gran part de les nostres vides. Gràcies a les fites dels esportistes que venerem com a ídols, podem aconseguir evadir-nos durant uns dies de les nostres misèries i problemes. Però sempre ocupen les primeres planes les fites d’esportistes masculins. Sempre veiem portades sobre el futbol masculí o sobre Rafa Nadal, però on són les portades i els articles de lloes per a les esportistes?

Els grans mitjans esportius i el públic en general deixem de costat l’esport femení. No ens interessa fins que guanyen algun títol o aconsegueixen alguna fita històrica. Les deixem de costat, no les anem a rebre a l’aeroport i quan fan alguna roda de premsa, ningun mitjà de comunicació apareix.  És una constant que mai cessa. Una constant que denota que la societat encara és molt masclista.

Ana Carrasco, primera guanyadora del Mundial de Motociclisme / Foto: Telecinco

Però la tendència mostra que li hauríem de donar molt més espai a l’esport femení. Les esportistes femenines van aconseguir més medalles que els homes als passats Jocs Olímpics de Rio. Carolina Marín ha aconseguit ser la primera dona que ha guanyat 3 mundials de bàdminton. I Ana Carrasco s’ha convertit en la primera dona en guanyar un mundial de motociclisme. I així es podria seguir durant 3 o 4 paràgrafs, ja que l’esport femení està donant a Espanya una gran quantitat d’èxits europeus i mundials en els darrers anys.

Tots hauríem de donar-li molt més mèrit i cobertura als esports femenins. Hauríem de recolzar-les més, veient-les per la televisió i mostrant als mitjans de comunicació que apostar per l’esport femení és una aposta sobre segur. Que apostar per Gisela Pulido o per Lieke Martens és important no només per una qüestió d’audiència, sinó perquè així li donarem representació a totes les xiques que volen ser dedicar-se al món de l’esport.

Però aquesta no és la única cosa que s’ha de fer. També s’ha de treballar molt des de les institucions, donant-lis un finançament molt més elevat a les federacions femenines. I s’ha d’apostar per elles. Perquè elles són les que ara mateix porten molt del pes de l’esport espanyol. I ara mateix, lluiten en desavantatge contra la seva contrapart masculina. I això no és just.

Cita: “Cuando estás sola, todas las veces que te caes nadie te puede levantar más que tú misma”. Paola Espinosa.

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here