Els veïns de la urbanització Montecarlo d’Alcanar Platja, on el 16 d’agost va explotar la casa que la comanda gihadista responsable dels atemptats a Cambrils i Barcelona utilitzava per fabricar explosius, han començat a rebre indemnitzacions de l’Estat espanyol sis mesos després. Així ho ha explicat el regidor de Governació de l’Ajuntament d’Alcanar, Jordi Bort, que ha confirmat la recepció de les compensacions en quatre casos. El consistori canareu, de fet, va acompanyar administrativament o va ajudar a tramitar aquestes indemnitzacions a uns vuit afectats. Alguns més ho podrien haver fet també per altres vies. Bort, en aquest sentit, ha celebrat la celeritat en aquest procés i ha destacat que les explosions no han suposat moviments de sortida de veïns o propietaris d’aquesta urbanització.

L’explosió inicial, que va deixar a dos terroristes morts i set persones més ferides -entre els quals, veïns i també un integrant del Cmd-, sobresaltar la tranquil·la vida d’aquesta urbanització, apartada del nucli urbà d’Alcanar i estructurada al voltant de’improvisados ​​carrers sense asfaltar. La fabricació i manipulació d’explosiu altament volàtil, peròxid d’cetona, que fabricaven en un xalet que ocupaven des de feia temps va ser la causa. Mentre els Mossos desescombraban i registraven les restes de la casa, l’endemà, 17 d’agost, el mateix dia dels atemptats de Cambrils i Barcelona, ​​es produïa una segona detonació com a conseqüència dels explosius que es trobaven sota la runa. Es van comptabilitzar, llavors, cinc ferits més. Un total de catorze veïns van ser desallotjats de les seves cases i reubicats provisionalment durant dies en un càmping proper. A part de l’immoble que ocupaven els terroristes, el contigu va quedar també enfonsat.

Sis mesos després d’aquest episodi, quatre dels afectats han confirmat a l’Ajuntament d’Alcanar que ja han rebut les indemnitzacions sol·licitades a l’Estat espanyol. El consistori es va posar a disposició dels afectats per ajudar en el tràmit o acompanyar administrativament. «En els dies posteriors et venia gent i et preguntava què havien de fer», apunta Bort. Se’ls posava en contacte amb els serveis d’atenció a víctimes del terrorisme o se’ls facilitaven documents i certificats. Alguns havien de fer els tràmits de l’assegurança i d’altres, no. Uns vuit veïns o famílies afectades es van dirigir als serveis municipals. «Hi ha diversos estaments amb responsabilitat. Com a administració més propera al ciutadà fem l’acompanyament i suport en allò que podem, no per responsabilitat, sinó per ètica, humanitat o veïnatge. Som empàtics amb el drama que »estan« passant », afegeix el regidor.

El consistori valora positivament el termini des que es va efectuar el tràmit fins que s’han començat a fer efectius els imports. Recorda que, habitualment, és un «procés complex, lent i dificultós». Les peticions podien cobrir, de forma paral·lela, béns o danys a les persones, que havien de valorar metges forenses. La proposta de quantitat sol dependre de la intensitat de l’afectació i la continuïtat en el temps. Bort considera que, tot i l’habitual lentitud, en aquest cas els sis mesos serien un «termini raonablement acceptable atenent les circumstàncies». «Creiem que les administracions han anat responent i l’Ajuntament, com a administració més propera, hem fet l’acompanyament, fet que ens satisfà,» ha reblat. El regidor ha evitat donar detalls sobre quantitats: «ens hem quedat al marge, estàvem ja desmarcats».

Mig any després, a la urbanització Montecarlo el consistori no ha detectat grans canvis pel que fa a la població que habita allà. «Potser alguna família ha marxat, però no tenim constància», apunta Bort, recordant que, just els dies posteriors a l’explosió, van coincidir amb una família que s’engalanava per viure-hi. «No hi ha hagut un abandonament generalitzat o massificat», sentencia. Fins i tot, el consistori ha donat recentment una llicència d’obres per restaurar la casa del costat de la que habitaven els terroristes i que va quedar completament destrossada per les explosions. El que probablement haurà d’esperar serà la regularització total de la urbanització i que sigui l’Ajuntament qui | qui assumeixi els serveis, tal com reclamaven els veïns. Bort recorda que, d’acord amb la Llei d’Urbanisme, els veïns haurien de presentar i executar un projecte d’urbanització, dotant l’espai dels serveis bàsics -enllumenat, aigua i clavegueram- perquè el consistori la pugui rebre. «Independentment de la visceralitat del moment, hem de ser prudents i realistes», conclou.

Font: ACN

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here