13100101VDM 031 Plataforma del magatzem de gas Castor davant de la costa de Castelló y Montsià foto Tjerk van der Meulen 01.10.13 Vinaròs Diari ARA

El titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 4 de Vinaròs ha dictat acte de procediment abreujat contra dos dels investigats per l’anomenat ‘Cas Castor’, concretament dos directius de l’empresa Escal UGS SL, adjudicatària de del projecte d’emmagatzematge de gas a la costa d’aquesta localitat castellonenca. El jutge ha adoptat la mateixa decisió respecte de la mercantil, com a persona jurídica.

En canvi, ha arxivat les diligències per altres deu investigats, funcionaris de l’Estat, en descartar què hagin pogut incórrer en un delicte de prevaricació mediambiental durant la tramitació dels permisos per al funcionament del magatzem.

En un acte, que ha estat notificat ja a les parts, el jutge instructor relata que els dos responsables del projecte van acordar començar entre els dies 2 i 5 de setembre de 2013 amb la fase d’injecció de gas a la planta “a cabal nominal” , malgrat que eren “conscients de la potencial perillositat sísmica que la seva activitat podria comportar”.

Aquesta activitat en el gasoducte va provocar el 5 de setembre un augment de la sismicitat del que l’Observatori Sísmic de l’Ebre va alertar la companyia i als seus responsables quatre dies més tard.

“En aquest moment, sent plenament conscients i coneixedors de la perillositat sísmica que la seva activitat estava produint amb perill per al medi ambient i les persones, van continuar injectant gas fins al dia 11, reprenent les injeccions el dia 11 a les 22:00 hores” , precisa el jutge. I ho van fer a partir d’aquest dia i fins el 13 de setembre -afegeix en la resolució- “a un nivell molt superior al que van injectar en data 5 a 8 de setembre, i en fases anteriors”.

Aquesta situació va desencadenar una “gran sèrie de sismes a la zona” (fins 519) que es va perllongar fins al 4 d’octubre i va ocasionar danys de consideració en nou habitatges de Vinaròs, i Amposta i Sant Carles de la Ràpita.

A més, aquests moviments sísmics van generar, en opinió del jutge, “una situació de perill potencialment catastròfic que es va perllongar fins que, finalment, per part de l’Administració, es va acordar el cessament de l’activitat fins que no hi hagués garanties que es podia continuar sense cap risc “.

És més, tal com recull la sentència, “avui dia continua el gas emmagatzemat en l’emmagatzematge subterrani sense que sigui possible la seva extracció en condicions de seguretat per a les persones i el medi ambient”.

El jutge instructor ha acordat en canvi, en un altre acte dictat de forma paral·lela a l’anterior, el sobreseïment lliure de les diligències per deu persones més, ja que entén que no van incórrer en un delicte de prevaricació mediambiental.

Per contra, la seva actuació en la tramitació de projecte, que comptava amb una declaració d’impacte ambiental favorable, va incloure la signatura d’un conveni que, probablement, va permetre advertir el risc de perillositat sísmica que l’activitat podia comportar, “i molt probablement, la realitat, sense aquesta monitorització sísmica, després dels més de 500 sismes produïts al setembre de l’any 2013, seria catastròfica “.