• La nostra mar, i els mariners de Vinaròs, a part de que consideraven que tota la mar era un bé natural que pertanyia a tots, i tots podien gaudir-ne, per això el sentiment de propietat privada era tan baix. Entenien com la seva mar, la pròpia, a la que solien pescar. la que ells deien el “ terreno”, i era  la que anava del riu Ebre fins a Peníscola,    

    La mar de Vinaròs es molt rica en nutrients que son aportats pel riu  Ebre, a part de que es per aquest motiu un excel·lent lloc de cria.

   Quan es va fer el port de Vinaròs, l’ indret ja era un port natural i era aixopluc  de molts pescadors, on trobaven refugi i un lloc adient on el peix era abundant.

   El mes de Febrer, i sobretot a partir de la segona desena, deixem l’ hivern i encarem la primavera i amb ella el bon temps que permetien, en part, intensificar les modalitats de pesca. Això no vol dir en cap cas que les pesqueres que es practicaven a l’ hivern deixessen de fer-se, però les pesqueres de la primavera necessitaven el mar i el temps encalmat per a poder practicar-les. Pensem que aquestes modalitats eren sobretot “sardinals” “tresmall” “bolitx” “palangres” “rossegalls” i “ralls” sense menystenir la gent que pescava a la petxina i a la llagosta. 

    Però la gran quantitat de peix  va fer que l’ increment de barques sigues espectacular, en poc temps es va passar de 0 a 80 les barques que pescaven al bou i les que pescaven a la sardina o a la llum s’acoste-se’n a les 35. A n’ aquest increment sense parió s‘ afegí que les noves modalitats de pesca eren mes “destructives” que les anteriors . al sardinal el substituí la traïnya i al bolitx o al rossegall el bou, que ara ho podien fer amb motor incrementant així el nombre de captures.

   En poc temps tot el que era una mar rica en peix es va convertir quasi be en un desert, obligant a abandonar un model de vida i una font de riquesa ara per ara en una cosa irreversible. Però es pot recuperar la mar?. Podria ser que sí. posant les mesures adients. Però mai tornarà a ser com abans .

Temps al temps

     

 

Associació Cultural Jaume I

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here