Carlos José Roger Orero

El Carnaval de Vinaròs 2019 ja és història. Ja han passat uns dies des del final d’una de les festes més importants que té lloc al poble, així que podem observar amb una mica més de perspectiva algun dels aspectes d’aquesta celebració. I deixeu-me dir, des de la meva opinió, que no ha sigut un mal Carnaval. Per a mí ha estat tot el contrari. Sí que és cert que no és un dels millors Carnavals de la història (cadascú tindrà el seu, està clar), però alguns dels afegiments que s’han fet aquest any li han donat una bocanada d’aire fresc a la festa.

Siguem clars, mai plou al gust de tothom. La gent sempre trobarà coses per a queixar-se. Que si sempre es prioritza el turisme d’alcohol, que si sempre se posa la mateixa música, que si se senten els sorolls de les comparses des de l’altra punta del poble… Però aquestes crítiques són inherents a la celebració d’una festa. Sempre eixiran sigui quina sigui la festa que se celebre en aquell moment. Ja sigui Carnaval o les Festes de Sant Joan i Sant Pere. Però hi ha hagut alguns canvis que han explorat noves visions dins del Carnaval.

La Presentació de les Reines va presentar un dels canvis més grans dels darrers anys. No només pel canvi d’indret, que potser va fer trontollar a algunes persones, sino pel gran canvi que va suposar que les reines es puguessin presentar elles mateixes a través d’un vídeo que es mostrava a les pantalles de l’escenari. Donar-li encara més protagonisme a les reines de cadascuna de les comparses em sembla un gran canvi i és una manera de posar el focus en les vertaderes protagonistes del Carnaval, les comparses i les seves reines.

No em malinterpreteu, els presentadors de la gala també són importants, i Anthony Senén i Belen García Cantavella van fer un fantàstic treball presentant la gala, però per mí, el protagonisme no ha d’estar centrar amb ells. Ells han de ser merament els conductors de la gala i deixar que les reines brillessin sota la nit vinarossenca i sota els focus de l’escenari. Ja han passat els anys en el quals els presentadors han de tenir més protagonisme que les comparses i les reines.

Un altre canvi que va ajudar a que el Carnaval fos una mica millor va ser la posada en marxa de l’aplicació tant per Google Play com per IOS. És una boníssima notícia que la Comissió Organitzadora del Carnaval aposti per les noves tecnologies com a ferramenta per a fer més fàcil a tots els visitants i als vinarossencs disfrutar del Carnaval i de totes les activitats que es duien a terme cadascun dels dies que duraven aquestes festes.

Sí és cert que no s’observava tanta gent com en els darrers anys. Pot ser sigui la meva visió que estava una mica desgastada després del pas dels dies o potser és que sempre veig el got més buit que ple, però vaig veure que dins del recinte de les casetes (no el nomenaré com es deia al programa de festes perquè em sembla una tonteria) es podia passejar amb més facilitats que altres anys. Tampoc vaig veure un gran número de persones mirant les dues desfilades tant el dissabte com el diumenge. No sé a què es pot deure aquesta baixada en gent, però cadascú ho veurà de la manera que ell veurà convenient.

Parlant de la desfilada, una altra cosa que sembla que mai canviarà seran els retrassos. Sé que són característiques inherents a les desfilades del Carnaval que celebrem cada any i que ningú té la culpa dels problemes que poden sorgir en el moment, però estaria bé que per un any, totes les notes sonessin d’una manera perfecta i no s’hagués de lamentar cap retràs. Seria una bona manera d’assegurar que tot funciona amb diligència i amb prestessa.

Però el que mai canviarà i el que sempre és el millor dels Carnavals de Vinaròs és la gent. Tota la gent que conforma les 30 comparses del Carnaval i tots els que no són de ninguna formen part d’una gran massa de gent que cada cop és més inclusiva amb els visitants que venen de diferents parts d’Espanya i del món per admirar la que per a molts és la festa més important de la capital del Baix Maestrat. Espero que cada any més gent es vaigue sumant a aquesta festa que ens recorda cada any que de vida només hi ha una, que ha de ser un Carnaval i que les penes, per molt dures que siguin, s’han de passar ballant i cantant amb els demés.

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here