Constatem que el fenomen del despoblament és un procés històric amb diverses fases segons les circumstàncies, que ha provocat que este siga més o menys intens. Actualment el problema és tan seriós que s’ha donat el primer pas, donar-li visibilitat tant des dels mitjans de comunicació com des dels governs, ja que és un fenomen social preocupant que ens afecta a totes i tots i com a tal, Maestrat Viu també ha fet la seua reflexió, plasmada en este document de propostes.

La causa del despoblament és més complexa del que se’ns fa veure, obeïx a múltiples factors. No ens podem quedar pensant que la principal causa és la manca d’oportunitats laborals, quan la major part de llocs de treball en el sector serveis de l’àmbit públic no generen sinergies de domiciliació en els municipis.

Cal anar més enllà i pensar en una conseqüència del procés d’uniformització social que ha arrelat en la societat contemporània, on els valors desitjats i prestigiats són els relacionats amb el mon urbà, que han invisibilitzat els del món rural. El procés d’aculturació fa que ens identifiquem amb un model de vida (societat de consum) que va en detriment del poblament dispers de la ruralitat.

És indubtable que juntament amb este fenomen cultural, cal tindre en compte altres causes com són la conversió del sector primari en marginal i la falta de serveis bàsics, entre d’altres.

El Maestrat, de la mateixa manera que una gran part del territori valencià, té números negatius pel que fa al creixement real de la població, però estes xifres són realment preocupants en molts pobles del Maestrat, que tenen pèrdua de població any rere any i una població envellida i sense relleu generacional.

Davant d’esta situació entenem que des de les administracions es necessiten adoptar una sèrie de mesures per revertir el problema del despoblament. Les nostres propostes són:

  1. Discriminació positiva cap al món rural. Volem un tractament diferencial cap a la societat rural, pel que fa als mèrits (aportar més puntuació en concursos públics a persones/empreses residents), pel que fa a les lleis (incloure la perspectiva de territori), pel que fa als impostos, pel que fa a bonificacions en ús d’energia (llum i gas), pel que fa a condicions avantatjoses en l’accés al crèdit per a projectes sostenibles rurals, pel que fa a la ramaderia i l’agricultura (com als sectors fonamentals que sostenen l’economia rural) i pel que fa a l’accés a un Internet de qualitat i just que ens permeta ser igual de competitius en el món globalitzat.
  2. Planificació sobre el territori d’una vegada i per totes: comarcalització sensata i racional i descentralització dels serveis de la Generalitat Valenciana que vertebren realment el territori, i que afavorisquen la mobilitat més enllà del radi del centralisme de la capital de província. Creació de més oficines PROP en els nostres pobles. Impulsar les xarxes municipals, creant regidories de coordinació per impulsar projectes comuns entre municipis.
  3. Eliminació de duplicitats administratives i descentralització. Eliminació de les diputacions provincials, creació de consells comarcals, evitar duplicitat de competències i serveis, potenciar pressupostàriament i amb competències l’administració comarcal i local per apropar-la a la ciutadania. Com més poder econòmic tinguen les administracions més properes al veïnat, millor servei hi prestaran.
  4. En l’àmbit econòmic: potenciar el consum i els productes de proximitat, aixoplugar-los davall la marca Maestrat. Defensa d’un model econòmic diversificat. Des de la investigació: fer estudis per tal de trobar quins productes del sector primari mediterrani poden ser viables per dinamitzar l’economia rural.
  5. En l’àmbit sanitari apropament al món rural de serveis terapèutics, pal·liatius, de radioteràpia i de tot tipus que actualment només es presten a la ciutat.
  6. En l’àmbit educatiu, aposta per l’FP rural segons les necessitats de cada zona, i per una implantació de les Escoles Oficials d’Idiomes rurals. Que cada alumne/a només tarde un màxim de 30 minuts per anar de sa casa a l’institut/escola, i beca per desplaçament, si escau.
  7. En l’àmbit cultural, creació de consells comarcals que impulsen circuits i infraestructures culturals, que facen de la cultura un verdader motor de l’economia rural.
  8. Participació ciutadana i joventut. Escolta activa cap a les associacions i entitats que treballem pel territori. Incentivació de la participació social en la vida democràtica a través de la creació de llistes obertes a tota la ciutadania i la seua inclusió en gestores municipals. Cal implicar més la joventut, els ajuntaments han de ser els agents facilitadors del voluntariat jove, que treballen per implicar emocionalment la joventut amb el poble, per crear vincle emocional i afectiu.
  9. Canvi de visió cap al món rural, per dignificar-lo, i deixar d’estigmatitzar-lo en els mitjans de comunicació. Recuperar els valors que hem perdut per l’aculturació amb el món urbà: els pobles sempre hem sigut font de germanor i comunitat entre veïns, generosos, solidaris, bondadosos, austers. Falta eixa visió pròpia rural.
  10. Treballar per la integració dels nouvinguts. Hi ha un percentatge de població no menyspreable de gent nouvinguda, caldrà dissenyar una política d’immigració municipal més implicada en la realitat social i cultural de cada municipi, que treballe per una societat rural cohesionada, més viva i plena. Promoció de l’activisme immigrant afavorint la seua inclusió en les associacions locals. Més poder de decisió municipal en la política d’acollida de refugiats.

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here