• Com cada any, el recompte de dones i de menors assassinats es fa insuportable. Enguany les xifres en el cas de les dones van de 40 a 50 (segons si es tenen en compte només assassinats dins de la parella o també es compten els casos fora de la parella, amb altres vincles familiars, com ara mares, o casos en la prostitució) i 9 casos d’assassinats de menors, als quals s’hauran de sumar els que encara estan en investigació.

Aquestes morts són la màxima representació de la violència masclista, que sotmet les dones en tots els àmbits de la seua vida, i que representen una greu i sistemàtica vulneració dels drets humans de més de la meitat de la població a la nostra societat. Aquests actes de violència tenen el seu origen i nucli en la pervivència d’un sistema patriarcal present en totes les estructures de la societat. S’assumeix com a natural la desigualtat i s’organitza la societat classificant jeràrquicament les tasques, considerant les de cura responsabilitat de la dona, i restant-li credibilitat i autoritat. Es cosifica la dona i es consoliden pautes culturals que transmeten i reprodueixen comportaments discriminatoris i sexistes.

El 17 de desembre de 1999, a través de la resolució 54/134, l’Assemblea General de l’ONU va declarar el 25 de novembre com el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Una data que ha de servir per a la reflexió per part de tota la societat i també per a la renovació dels esforços per part de totes les institucions polítiques i socials per a lluitar per a la transformació social necessària i urgent.

La violència masclista és la primera causa de mort prematura entre les dones: el masclisme mata i ha de ser una qüestió política de primer ordre.

Malgrat la progressiva conscienciació, les dramàtiques conseqüències de la violència de gènere, fruit de les desigualtats socials que situen les dones en una situació de vulnerabilitat per patir múltiples agressions, no minven, i fan evident que a banda de les adhesions i manifestacions necessàries per a mostrar el rebuig, són necessaris compromisos i accions coherents amb les dimensions i la transcendència que el problema exigeix.

Tot i que hi ha molta feina encara, tant ciutadana com institucional, l’any passat va nàixer el Primer Pacte Valencià Contra la Violència de Gènere i Masclista, i també el Pacte Estatal Contra la Violència de Gènere i Masclista.

Els ajuntaments, per ser les Administracions més properes a la ciutadania, són els governs que poden donar una resposta més ràpida i eficaç a aquest problema social. En aquest sentit, el nostre Ajuntament vol reafirmar el seu compromís amb la lluita contra la violència masclista i les desigualtats que la legitimen i perpetuen.

A més a més, declara el seu compromís amb fer de la prevenció contra les violències masclistes i la desigualtat una política prioritària i transversal, que impregne totes les polítiques desenvolupades a través de les seues regidories.

Les accions municipals han de tindre un caràcter pedagògic i transformador, i tindre en compte sempre la perspectiva de gènere a l’hora de planificar les accions de totes i cada una de les regidories. Cada decisió incideix de forma específica en la vida de la ciutadania i en la pràctica no ha de ser motiu de discriminació de les dones.

L’Ajuntament de Vinaròs manifesta un sentit i dolorós record a la memòria de totes les dones assassinades per violència de gènere i per això, públicament, en senyal d’homenatge i de reconeixement, llegirem els seus noms com a visibilització de la seua identitat.

Així mateix expressa el seu rebuig a totes les formes de manifestació d’aquesta violència, manifesta el seu compromís amb les víctimes i també declara tolerància zero amb els maltractadors