• Aquesta setmana volem aprofitar aquestes línies per a parlar de les corregudes de bous i defendre que el maltractament animal mai pot quedar emmascarat en un espectacle d’oci.

Estem parlant de dolor. El mateix dolor que podem sentir qualsevol persona quan ens claven arpons o el dolor que sentiríem si ens mataren travessant-nos en una espasa. En la història, moltíssima gent ha mort d’aquesta forma i d’altres més horribles i no vol dir que ens parega acceptable aquest sofriment. Tots pensem que actualment som afortunats per tindre una societat en altres valors, en altres costums, en definitiva en una altra cultura.

Si realment s’entén que se li fa als bous en una correguda, és impossible que ningú defenga que és un costum que s’ha de continuar. No és cap justificació dir que el bou se li dòna una bona vida. Una bona vida fins que se’l tortura i se’l mata. A més que estem parlant d’un espectacle que consisteix en el fet que algú es posa davant d’un bou jugant-se la vida i l’única finalitat és humiliar un animal mentre se’l torturant fins a matar-lo. No té cap sentit mire per on se’l mire i baix de l’elegant litúrgia taurina s’amaga una aberració.

Cal recordar que en l’Imperi Romà els gladiadors era un espectacle multitudinari i que guarda relació amb les corrides de bous. Un esclau, que tenia una bona vida malgrat la seua condició social, lluitava a mort amb un altre esclau per divertir a la gent. Les batalles ens podem imaginar com eren, i tenim clar que estem parlant d’un oci fonamentat en el sofriment, la humiliació i la falta d’empatia o respecte per la vida.  Voldríem que els gladiadors també foren compatibles en els nostres valors actuals? És impossible perquè tots entenem que la mort d’una persona no pot formar part de cap espectacle, perquè respectem la vida de les persones sobre tota la resta de les coses. Aquests valors ens fa millors com a societat i ens brinden un marc de respecte que ens dòna seguretat i llibertat com fins mai en tota la història.  Qui sap, si respectéssem la vida animal d’igual forma, viuríem en un món més sostenible, sense contaminació i no estaríem debatent si estem caminant cap a la nostra pròpia destrucció.

Ara ja és inqüestionable que el nostre domini sobre la naturalesa és culpable de l’extinció de nombroses espècies durant milers d’anys i  té un ritme accelerat, volem continuar així? La nostra posició ens obliga a ser respectuosos amb els animals perquè no ser-ho té conseqüències que no desitgem. Aquest respecte demana donar-nos compte que la vida dels animals té valor i el dolor d’un animal mai pot ser un espectacle i és denunciable sempre. Si entenem això i som coherents en les nostres accions, cada vegada menys espècies desapareixeran per l’acció de l’ésser humà i en definitiva respectarem el nostre entorn per a futures generacions, generacions que ja ens demanen un canvi.  

S. Fabregat