Fa poc  es va celebrar a Castelló de la Plana, l’acte commemoratiu del 87 aniversari de l’aprovació de les bases ortogràfiques del valencià, conegudes com a “Normes de Castelló”. L’acte, convocat per la coordinadora Castelló per la Llengua, es va celebrar davant el lloc precís on va tindre lloc l’acte de signatura de les Normes, a la Casa Matutano, que s’utilitzava llavors com a seu de la Societat Castellonenca de Cultura, que en va auspiciar l’acord.

Les Normes de Castelló del 1932, van clarificar l’origen d’ aquesta llengua i van desfer molts de tòpics i falses creences,  però sobretot  van unificar-la en la seva gramàtica

Cal dir que d’’ençà de la Renaixença la societat valenciana –en sintonia amb el conjunt de la catalanitat– experimentava la necessitat de disposar del registre codificat de la llengua. La solució no podia ser cap més que abraçar la normativització que conduïa l’Institut d’Estudis Catalans, la qual, així que fou promulgada (1911), havia estat assumida per elements de la Joventut Valencianista així com, uns anys més tard, per la Sociedad Castellonenca de Cultura. Definitivament, la fita de la normativització era assolida pel País Valencià, a través dels escriptors i les entitats que es mostraren sensibles a la funció social de la llengua del país, mitjançant el document signat a Castelló de la Plana, el 21 de desembre de 1932, el qual hem convingut a identificar amb la denominació de Normes de Castelló. Valencians de gran i contrastat prestigi lingüístic com Gaetà Huguet, Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Enric Valor, Francesc Ferrer Pastor, Josep Bausset i tants d’altres li donaren tot el suport a les Normes de Castelló .

Aprofitan l’acte de Castelló, dues representants dels sindicats STE-PV I CCOO-PV van llegir el manifest d’enguany promogut per Castelló per la Llengua, titulat “Respecte ! Dret al valencià, igualtat real” en defensa dels drets lingüístics i de la funció del valencià com a llengua viva, d’acollida i de cohesió de la societat valenciana. Al manifest es va reivindicar, especialment, l’ús de la llengua pròpia en l’àmbit de l’ensenyament, de la sanitat, de la justícia i també als funcionaris de l’Estat. A l’acte es va reivindicar la creació per al País Valencià d’una nova llei d’igualtat lingüística. El delegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià va reivindicar la llengua valenciana,  finalment l’acte va culminar amb la interpretació de la muixeranga. 

Castelló per la Llengua  va aprofitar l’acte per demanar a l’equip de govern de l’Ajuntament de Castelló garanties que els actes públics prevists, es podran celebrar amb normalitat, a la Plaça Major, el 15 de febrer del 2020, superats ja els obstacles que n’han impedit la celebració el passat 14 de desembre. La commemoració va aplegar representants d’entitats com ara ACPV, Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua i ACV Tirant, a més de la Conlloga Muixeranga de Castelló, i dels partits polítics PSPV-PSOE, Compromís i Podem-EUPV.

La coordinadora castellonenca va ser creada per diverses entitats, partits i sindicats, membres tots de la societat civil de la capital de la Plana, per a commemorar plegats l’aniversari de les Normes de Castelló. La commemoració anual sempre inclou una programació d’actes com ara xarrades informatives, fira d’entitats, mostra de cultura popular i concerts de grups musicals

                                       Associació Cultural Jaume I