• Amàlia Roig Blasco publica la GUIA SENTIMENTAL DEL MAESTRAT

El Maestrat a partir d’ara compta amb una guia. Una guia completa que pot ser emprada com un llibre de viatge útil per als visitants i per als propis maestratencs que vullguen descobrir o conèixer més la comarca, i un llibre per aclarir termes i conceptes sobre el Maestrat sovint confusos. Tot el que llegim a la “Guia sentimental del Maestrat” (Onada edicions) és real, de veritat, tot es pot apamar i comprovar. Ara bé, la mirada personal, la interpretació i l’estil propi de l’autora, l’escriptora Amàlia Roig, pertanyen de ple dret a la literatura. És, per tant, a més de la utilitat, un llibre per a gaudir de la lectura.

La “Guia sentimental del Maestrat” de Roig es proposa fer comarca, i fer-la en el sentit extens. Trenca els límits administratius de l’Alt i el Baix Maestrat i agafa aquelles viles maestratenques readjudicades a d’altres comarques: de Vistabella a Vinaròs, i de Rossell a les Coves. Hi ha així una clara defensa del Maestrat històric conformador d’una idionsincràsia única en el si del País Valencià però també s’hi retraten quatre indrets de la comarca dels Ports, a tocar del Maestrat, i la subcomarca de la Tinença de Benifassà, part indestriable d’un microcosmos emocional: el fet de ser una guia sentimental justifica aquesta inclusió de quatre indrets que segons la història no són Maestrat, un recurs al qual ja havien acudit Fuster o Estellés en el seu moment.

L’obra, la primera d’aquest gènere literari referida al Maestrat, escrita per una dona en una disciplina on no hi ha dones, ofereix en el capítol més llarg una descripció de cada poble de la comarca, on les dades d’interès objectiu s’entremesclen amb les percepcions de la visita de l’escriptora i els seus records de com eren les coses i de com són ara. Cada capítol tracta meticulosament un tema. Des de propostes de caminades pel Penyagolosa, la serra d’Irta o la Tinença, entre d’altres indrets, passant per les nombroses romeries cap a santuaris i ermites repartides per tot el Maestrat, passant per la producció cultural lligada a la comarca i a les persones, pel ric cicle festiu anual, per les fires i esdeveniments gastronòmics, per les maneres de parlar i el lèxic propi, pels miradors, etc.

La Guia no es recrea en el cofoïsme turístic. Al llarg del llibre són contínues les pinzellades en què l’autora es preocupa per les incerteses del futur que atenallen el Maestrat, tot convidant el lector, siga nadiu o visitant, a reflexionar-hi: l’acusat despoblament i l’envelliment de l’interior, la crisi del sector agrari i l’aposta pel monocultiu del turisme de sol i platja, la reculada de l’ús del valencià i, en general, el camí emprés cap l’uniformisme i la manca de consciència d’ésser comarca i d’ésser país.

La “Guia sentimental del Maestrat” és el cinquè llibre d’Amàlia Roig Blasco. Aquest territori de perifèria i de cruïlla i les seues gents han estat una tònica en la seua obra literària: “Un viatge fora forat. Entre el Delta i les Columbretes” és un passeig literari i emotiu pel Baix Maestrat i el Montsià, “Xarxa prima” és una narrativa que entremescla ficció i realitat per presentar a una sèrie de persones que viuen el territori d’una manera especial. Ambdues han estat publicades per Onada edicions, a l’igual que la biografia literària “Alfred Giner Sorolla. La passió i la lucidesa”, guanyadora del Premi Ciutat de Benicarló de Narrativa Memorialística.