Pareix una cosa totalment lògica, els pans es fan als forns de pa. però per dissort molts de pans avui en dia ja es fan de manera industrial, actualment a qualsevol Super o inclús a qualsevol gasolinera pots trobar pa. Abans, i quan dic abans em remunto potser a 10 o  12 anys, només el podies trobar als supermercats en la seva varietat   “pa de motllo”.

Sempre s’ha dit que el pa,( potser que no el coneixem com és ara, ja que els nostres avantpassats, a part de blat,  també el solien fer de bellotes o be barrejat); es remunta al neolític quan l’esser humà comença a domesticar l’agricultura i amb ell el blat, el qual es converteix en un del pilars de la nostra alimentació reforçada i complementada  amb la caça i la recol·lecció.

A partir d’aquell moment el pa esdevé un pilar tan gran de la nostra alimentació que es pensava que qualsevol ofensa, per insignificant que sigue, que fessis al pa podia  ocasionar fortes desgràcies i malediccions al seu consumidor i no a ell sol , sinó a tota la tribu. Cal recordar moltes costums que han perdurat fins als nostres dies, com besar el pa si et cau a terra, dignificar-lo fins a convertir-lo en objecte de culte etc…

Però ara diversos estudis d’arqueologia han descobert al jaciment de Shubayga a Jordània un pa carbonitzat de fa 14.500 anys que segons sembla va ser elaborat per una societat de caçadors recol·lectors, que van moldre cereals silvestres obtenint així un producte paregut al blat. Sense sortir del nostre Llevant, el Pròxim Orient, segons tots els vestigis allí i només allí, va començar fa 11.500 anys la nostra agricultura  i amb ella el conreu del blat. I s’ha trobat pa de 3.000 anys abans!!!. Fins ara es pensava que va ser la conreació del blat la que va acabar amb la vida nòmada, però com hem dit s’ha trobat pa molt abans que aquestes tribus es fessin sedentàries i abandonessin el nomadisme  (en  el nostre cas faria 14.500 anys) .    

Això vol dir, entre altres coses, que no va ser l’agricultura qui ens va dur al blat, sinó que va ser el blat qui ens va portar a l’agricultura.

Igual que ara, no forçosament es el nacionalisme qui ens duu a la democràcia sinó la democràcia qui ens porta al nacionalisme.