Cansa molt, però insistim. El valencià és una de les variants territorials del català, una llengua que històricament s’ha estès des de Salses fins a Guardamar i de Fraga a l’Alguer. Cal recordar que el 2004, per iniciativa del president Maragall, la versió en valencià del Tractat de la Constitució Europea, fou adoptada també a Catalunya, fet que a deixar amb un pam de nas l’aleshores govern valencià del Partit Popular, que va presentar la traducció valenciana del text per a demostrar amb oportunisme barroer que valencià i català eren dues llengües diferents.

El català és la setena llengua més parlada de la Unió Europea, molt per sobre del búlgar, danès o finés. Aquesta unitat lingüística ha estat forjada per generacions de catalanoparlants amb totes les variants i sonoritats imaginables, ha estat difosa per originals creacions literàries al patrimoni cultural de la humanitat. Una unitat lingüística demostrada i confirmada per la ciència (Lingüística, Filologia, Sociolingüística). Tanmateix, aquesta unitat que d’una manera tan clara expressem i compartim cada dia els habitants que vivim i treballem a banda i banda del Sénia, ha estat sempre qüestionada per sectors molt concrets que a partir de prejudicis secessionistes i càlculs electorals pretenen treure`n rèdit polític d’una banda, i de l’altra impedir el lliure desenvolupament de la nostra llengua –i del nostre país- en tots els àmbits.

Sota l’argument juridicista segons el qual els estatuts català, valencià i balear no comparteixen la mateixa denominació pel que fa al nom de la llengua, el Tribunal Suprem espanyol ha dictaminat que les institucions del País Valencià, Catalunya i Balears han de tramitar tota la documentació oficial en castellà, amb l’objectiu evident de convertir una qüestió de noms en la coartada perfecta per a fragmentar i confinar la nostra llengua fora de circulació en benefici, sempre, del castellà considerada lengua común.

Des d’ERPV de Vinaròs instem, totes les institucions dels tres territoris autonòmics sota jurisdicció de l’estat espanyol que coordinen una política lingüística comuna, seguint l’exemple de l’Institut Ramon Llull, per tal d’evitar nous atemptats contra la nostra llengua. D’altra banda, instem l’Ajuntament de Vinaròs a reconèixer la unitat lingüística, a rebutjar tots els impediments normatius, tècnics i administratius que pretenen impedir la lliure difusió del valencià en tots els territoris on el català és cooficial. Per això hem presentat una moció-prec on entre d’altres punts, li demanem  què rebutge qualsevol mesura què impose impediments a les comunitats autònomes on aquesta llengua és oficial.