Pel que hem pogut saber aquests dies ja tenim pressupostos per l’estat, falta encara que els aproven la resta de la càmera, però el primer pas ja està donat. I pel que hem escoltat el pacte que han aconseguit no és del gust dels partits de la dreta. També era d’esperar.

El cas és definit per com se segueix un guió molt similar en el comportament d’uns i d’altres en el nostre reduït àmbit polític. Sembla que Vinaròs és sempre un reflex de la política estatal i “de vegades” també en els resultats electorals.

Les discrepàncies en l’àmbit dels socis de govern estatal han estat ben sabuts: la defensa del control dels lloguers, la pujada dels impostos sobre els grans capitals i les grans empreses, així com una intervenció decidida per controlar el preu de l’electricitat. Les negociacions han portat polèmica i debats fins que les ganes i necessitats d’arribar a una entente per part de tots dos socis (PSOE i UP) els va portar a signar-lo.

Aquí a Vinaròs no tenim aquests temes tan generalistes, però sí prou semblants. Així si les discrepàncies no surten pels controls del lloguer sí que està en com es gestiona el tema del pàrquing i de l’aigua potable. Si no les podem tindre per reduir la factura elèctrica sí que en tenim per les deduccions a renovables i beneficis a qui no pot arribar a final de mes. Si tampoc ens plantegem les càrregues als grans capitals sí que volem una forta inversió en beneficis socials. Si en l’estat es plantegen altres mesures, aquí també volem que s’arribe a un acord en què qualsevol festival cultural és una bona ferramenta per la promoció de la ciutat. I també intentarem desenvolupar el pla de mobilitat urbà. I també… Sabem que els nostres socis no són ni molt menys garrepes ni els dol qualsevol inversió i ni tampoc a nosaltres. I el més important és que tots pensem que és el millor per al poble. Però la qüestió són les prioritats i de com enfrontar uns pressupostos municipals que són més aviat limitats i que les possibilitats que tenim són curtes.

Pressupostos d’aquest any que estaran condicionats per les inversions que es puguen autoritzar per poder emprendre aquells projectes ambiciosos i que tenim tots al cap, aquells que puguen ser del nostre abast i que no ens calga endeutar molt més del que estem i que la pluja de milions d’Europa siguen destinats a on tots creguem que cal invertir.

La voluntat negociadora està, per descomptat, per part de tots els partits que componen el nostre govern municipal. A l’estat ja s’han aconseguit, al país valencià estan a un pas de fer-ho. Segur que aquí al nostre trosset de cel també ho aconseguirem.

SÍ QUE PODEM!!

S. Fabregat