Una vegada més, ens vas donar una lliçó a tots. Has deixat un buit molt important: familia, amics, i una confraria coixa i tocada. Segur que des d’ on estigues ens tiraràs una maneta

Com a majoral de Sant Antoni va aparèixer el teu nom i el de la teua dona Encarni.  No m’ho vsig ni pensar. Als altres majorals els ho vaig dir, “este xic val per a tot”. Ja a casa vostra, i amb les maletes preparades, no ens  vad dir que sí, pero quasi, i abans d’agafar el vol ja teníem parella de nous majorals.

Tots recorden la primera reunió. Vas aparèixer amb l’agenda; eixe era Roberto, no havia canviat res. Els que et coneixíem sabiem que eres molt bo per anar de festa, però també ho eres per a treballar. No oblidarem mai la festa que vas prepararal “sopar de dones”; i tot ho vas organitzar tu. Parlar amb els bars, amb les del cine, els taxis…i tot el que vas muntar al casal de la Falla els Cremats…, aixó serà dificil repetir-ho. 

Una gran imatge teua es la de la fira és dalt  de la moto, en eixa caixa de ferramentes i el roll de cable penjat al coll. Quan hi habia un problema, tots reclamant a Roberto. Et recordo dalt de la furgoneta replegant trastos de la gira i ja parlaves  d’idees que tenies per a la pròxima…..et deien: “eh oblida’t, abans ve la festa, disfrutem-la, ha parlarem de la fira l’any que ve…”

Però per desgràcia ja no va poder ser. Encara així ens deixar faena per als altres. Els últims dies van  molt durs per a tots els que et coneixíem, i eren els teus amicsels que ens informaven de com anava tot. 

Vas voler xarrar amb el Conciliari  de la Confraria i ell no va dubtar en anar a voret i aixi ho vareu fer i ens uns dies et vas acomiadar als peus del Santissim Crist de la Mar envoltat de centenars  d’amics i conegut.

L’últim comiat va ser a la Seu de Sant Antoni envoltat de la teua familia i tots els majorals amb tu vas demanar…

 
Allà on estigues Roberto, E.P.D. 
 
Visca el Pare Sant Antoni!