- La periodista castellonenca Inma Castell trenca tabús amb el seu llibre solidari ‘La marató de la meua vida. Conviure amb el càncer és possible’, en el qual fa un repàs per la seua experiència amb un càncer de pulmó, en principi, terminal
-
- La també professora de Llengua i Literatura castellana presenta la seua òpera prima el pròxim 18 de novembre, a les 19.30 hores, en l’Auditori Carles Santos de la Casa Membrillera de la Fundació Caixa Vinaròs. Tots els beneficis es destinaran a la investigació del càncer de pulmó
Trencar alguns dels múltiples tabús que hi ha sobre el càncer; ajudar malalts, familiars i amics a afrontar la malaltia; respondre preguntes que es fan els afectats reiteradament i que no s’atreveixen a formular-li al seu oncòleg o oncòloga i col·laborar amb la investigació del càncer de pulmó, un dels quals té un major índex de mortalitat. Aquests són quatre els objectius que es fixa la periodista vinarossenca i resident en Castelló Inma Castell amb la publicació de ‘La marató de la meua vida. Conviure amb el càncer és possible’. Una obra que presentarà dissabte, 18 de novembre, a les 19.30 hores, en l’Auditori Carles Santos de la Casa Membrillera de la Fundació Caixa Vinaròs. Es tracta d’un treball en el qual es destaquen aspectes desconeguts d’aquesta malaltia, la qual l’autora considera “una autèntica pandèmia”. “Quan et diagnostiquen càncer i comences a pensar en aquelles coses que no podràs fer, encara que ningú et diga que no…, però tampoc que sí, un huracà d’activitats et ve al capdavant”, explica la també professora de Llengua i Literatura. “En el meu cas, una vegada assumida la situació, l’esport i el sexe van ser dos de les coses que vaig donar per descomptat que deixaria de practicar i m’equivocava profundament, perquè les dues són compatibles amb el càncer i fins i tot poden ser teràpia per al malalt”, remarca.
Sobre aquest tema, explica que ambdues “ajuden el cervell a generar oxitocina i endorfines i això suposa pal·liar el dolor que, en alguns malalts de càncer, és constant; estimulen la creació de neurones i ajuden a dormir millor”. “En el meu cas, saber que podien continuar sent part de la meua vida em va ajudar a multiplicar la meua autoestima”, subratlla. “De seguida vaig tornar a córrer i dels dos quilòmetres per entrenament de les primeres setmanes vaig passar als 13 d’ara. I fins i tot he fet l’última mitjana marató de Castelló en 1 hora 47 minuts”, apunta.
Fent un repàs ràpid a la seua història, la comunicadora castellonenca recorda que el 17 de maig del 2019 va rebre la pitjor notícia de la seua vida “i aquesta vegada no la vaig escriure jo”, matisa amb ironia. L’arribada del càncer a la seua vida la va destrossar a nivell interior –física i psicològicament– però també exterior –caiguda de pèl, de pestanyes, celles, inflor de la cara…–. “La meua vergonya al fet que em tractaren de frívola i fins i tot la falta d’informació van fer que haguera de buscar fora de la consulta mèdica, per mi mateixa, solucions als problemes que m’inquietaven més enllà de la malaltia, però que podien influir i van influir positivament en la meua recuperació”, relata.
“Aquest llibre-guia pretén que la meua experiència servisca perquè altres malalts i malaltes de càncer no hagen de fer aquest esforç”. “Mitjançant el ‘penjador’ de la meua vivència personal, done resposta a aqueixes qüestions que potser tenen al cap sense censura. Sexe, mort, esport, conducció, família, internet, xarxes socials… Són alguns dels temes que es tracten”, afig. I posa l’accent en un altre aspecte molt important per a l’autora: “tots els beneficis de la seua venda es destinaran a la investigació del càncer de pulmó”. “El càncer afectarà una de cada tres persones al llarg de la seua vida. És una autèntica pandèmia a la qual les administracions no destinen la inversió que requereix i és per aquest motiu que des de la societat hem d’agafar el bou per les banyes. La nostra vida depén d’això”, conclou.