•  Miquel Iruela López, president d’Esquerra-Benicarló

 

És el mecanisme de supervivència més compartit. La por ens obliga a estar alerta de les amenaces, estimula la nostra capacitat de reacció, ens condiciona individualment i com a grup. Podem dirigir les pors alienes cap a l’acció constructiva o cap a l’odi, podem esforçar-nos per superar-les o deixar que se’ns mengen. Tindre por és natural, però fomentar-la és perillós.

Personalment, em genera una intensa preocupació observar com la dreta neoliberal pren el populisme feixista com a principal eina de supervivència. La crisi de les persones refugiades serveix d’excusa perquè polítics com Benjamín Martí compartisca publicacions de contingut xenòfob per xarxes, i no és la primera ramalada racista que tenen els de Ciudadanos al nostre poble. Em preocupa que es faça demagògia amb l’apropament de presos d’ETA mentre que la violència masclista, l’augment dels atacs per part de la nova extrema dreta, i la corrupció dels presidents flamants i dels reis jubilats passen desapercebuts per als partits conservadors. Em preocupa que la meua llengua i el meu país patisquen l’ofensiva constant d’una Espanya en blanc i negre. Em preocupa que el mitològic estat de dret siga més important que la justícia social, i tindré por el dia que això es normalitze.

La política municipal sembla un instrument limitat si es mira des de lluny, però una vegada t’hi apropes es veu clar que les possibilitats d’incidir en la societat són moltes i molt diverses, quan hi ha ganes i voluntat de canvi. S’ha demostrat que es pot sobreviure als governs de dretes, i fins i tot fer-los fora d’allà on semblaven hegemònics. Malgrat la mitosi simètrica del bipartidisme, el PP continua com a principal adversari; tot i això, la seua capacitat per a trobar aliances és històrica, i de ben segur que qualsevol crossa els servirà si això implica recuperar el poder.

La corrupció, el desgovern i l’autoodi són perills recurrents, i dependrà de nosaltres si continuem treballant per un Benicarló millor o si ens hem dedicat només a escalfar-los la cadira. Cal fer els deures i no abandonar-se a l’autosuficiència, no fos cas que un excés de confiança acabe convertint-se en una estratègia kamikaze. Des d’Esquerra Republicana del País Valencià, ens oferim a debatre amb totes les formacions polítiques d’esquerres i de visió nacional valenciana per tal de configurar un front comú contra la dreta, amb generositat i determinació. És una posició que s’ha demostrat factible i efectiva en moltes ocasions, i creiem que renunciar a aquest principi seria un error imperdonable. Cal sobreviure, ens ho devem

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here