Soc José Mateos Mariscal, treballador autònom en en el meu país, Espanya, perjudicat per una crisi econòmica. Vaig perdre tot: el meu pis, el meu cotxe, tot menys la meua dignitat. Després de dos desnonaments la crisi em va transportar Alemanya amb la meua dona i els meus dos fills (la meua xica de 12 i el meu xic de 8 per aquell temps, 2013).

Un 3 de juny decidim embarcar-nos en l’aventura (vam haver de triar entre l’aventura o perdre els xics i l’ajuda social que percebíem). La nostra situació era la d’estar de desnonament en desnonament i els assistents socials estaven després de nosaltres. Vivíem l’odissea d’una família en l’atur.

Porte vivint a Alemanya 7 anys i m’agradaria dir-los que no és or tot el que relluïx: sobretot en el que al tema laboral es referix, i sobre la idea que tenen alguns molt equivocada, doncs no tots els alemanys van en BMW i Mercedes.

Si eres una persona amb títol universitari o un treballador especialitzat sí que es pot trobar un bon lloc de treball ben remunerat. Això sí, en la majoria dels casos has de saber parlar alemany o almenys defendre’t molt bé.

Si no eres del grup dels treballadors especialitzats no ho vas a tindre res res fàcil per a trobar un bon lloc de treball. Això sí, si vols treballar en «alguna cosa» que et donen mil o mil i poc euros nets al mes sense saber parlar l’idioma i poder guanyar-te la vida honradament crec que no hi ha problema. Aqui els diuen «Produktion» o «treballs de producció». Fábricas, treballs monòtons€ També he de dir que si ho sol·licites l’Estat et paga un «Deutsch Intensive Kurs» o curs intensiu d’alemany que dura diversos mesos. Jo ho estic fent cada dia 4 hores. És un tostón però s’aprén molt. Si vius ací i no parles l’idioma et sentiràs desplaçat i desemparat. L’alemany és bastant fotut d’aprendre i ple de paranys perquè els estrangers no puguem aprendre-ho mai bé del tot. A més, d’un poble a un altre canvia la pronunciació d’algunes paraules. L’únic consol que em queda és que entre ells mateixos de vegades no s’entenen. En el segon treball que vaig tindre, en Hayko (encara recorde l’olor de goma cremada€) hi havia dos alemanys, un del nord i un altre del sud i van acabar entre ells parlant en anglés !!!
Viure en l’estranger, no és sinònim de riquesa, bona vida i bon treball… Viure en l’estranger és mes ben sinonimo de molta lluita, de treball molt dur, de molt sacrifici, soledat, nostàlgia, valentia, de superviviencia, de ser humiliat, menyspreat, i en moltes ocasions fins a abusat.

També és sinònim d’haver de renunciar a moltes coses, i sacrificar-se per altres amb la finalitat de tindre una vida millor, que en alguns casos s’aconseguix, en uns altres és una constant lluita. Açò és per a tots aquells que no han eixit de la seua terra, i s’atrevixen a criticar a tots aquells que una vegada amb un poc de valentia, o de por, d’esperança, i sobretot amb molta fe en Déu ens vam atrevir a deixar la nostra terra per vias diferents per a buscar nous horitzons i un futur millor, però sempre amb el cor posat en la nostra terra natal.
Alemanya, el desig europeu

 

José Mateos Mariscal/Wuppertal