Fa unes de setmanes, el programa Salvados, va treure a la llum la realitat de l’avortament al nostre país. Per a evitar el debat amb els moralistes, puntualitze que en el programa, es parlava de la situació dels avortaments per qüestions mèdiques o malformacions incompatibles amb la vida. Perquè no existeix debat, senyors, quan el fetus no sobreviurà ni al procés de gestació.

Els polítics van omplir les xarxes de missatges curts i efectistes en els quals semblaven aliens i sorpresos davant la realitat. És per això que ara els enfrontarem amb la situació de la Comunitat Valenciana i en concret amb la del nostre Hospital de Vinaròs.

Quan et veus obligada a avortar per causes tan greus com els exposats anteriorment, en les quals corre perill la teua pròpia vida, l’Hospital de Vinaròs activa el seu “procediment” habitual: derivar-te a clíniques privades a centenars de quilòmetres d’ací, amb poc personal, sense unitats de cura intensiva i de caràcter ambulatori. És a dir, encara que es complique la intervenció, hauràs d’anar-te’n a ta casa abans de les vuit. De fet, si la situació es complicara, et traslladarien novament a un Hospital; el lloc on t’haurien d’haver atés des d’un principi. Llocs precaris, llocs oblidats.

Llancem una pregunta: Quins són els motius per a no atendre aquests casos dins del propi Hospital? Es declaren potser íntegrament objectors de consciència?

L’Hospital de Vinaròs compta amb els mitjans tècnics i de personal necessaris per a poder practicar un avortament, perquè un avortament no és una altra cosa que un part, però sense final feliç.

Per totes aquestes raons, exigim que es complisca la Llei 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva, ja que la qualitat assistencial resulta menyscabada. Sense oblidar que afegeix més dolor i incertesa el fet de treure’t del teu hospital, com si avortar fos un càstig.

El 98% de les Interrupcions Voluntàries d’Embaràs (IVE) en la nostra Comunitat van ser realitzades en centres privats i només el 2% en centres públics, segons dades extretes del document oficial “Estratègia de salut sexual i reproductiva de la Comunitat Valenciana 2017-2021”.

És inconcebible que la Conselleria mire cap a un altre costat i inhumà que ningú s’ocupe d’aquesta situació. Interpel·lem al fet que els polítics exigisquen que es complisca la Llei, per a que no hi haja ni una dona més abandonada.