El canvi climàtic és un canvi notable i de llarga durada en els patrons del clima del planeta.
Aquests canvis han augmentat dràsticament en els últims anys degut, entre altres factors, a l’excessiu augment de CO₂ en l’atmosfera, produït per la crema de combustibles fòssils a través de l’activitat humana.
Si bé altres factors naturals també influeixen en aquest canvi climàtic, sens dubte l’excés de CO₂ provocat per la humanitat és el que manté la calor en l’ambient i el que produeix un excessiu escalfament global.
Amb una crisi climàtica que no deixa d’agreujar-se, cada Dia de la Terra que celebrem es torna més necessari si cap., des de la seua creació en 1970 als Estats Units, la jornada reuneix milions de persones de llarg a llarg del planeta en la lluita pel medi ambient, subratllant les mesures urgents que hem d’introduir per a salvar el planeta.
De fet, les xifres són clares: les emissions globals de CO₂ han tornat ja als nivells previs a la pandèmia malgrat les notícies i els discursos benintencionats que vivim durant el confinament que “la naturalesa reclamava a poc a poc el que és seu”.
Si tenim en compte que hauríem de reduir les nostres emissions de diòxid de carboni en un 43% abans de 2030 per a mantenir a ratlla l’escalfament global a 1,5 °C, la magnitud del desafiament que tenim per davant no és, per descomptat, assumpte fútil.
Encara que semble impossible, sí que es pot revertir la tendència, però la urgència és tan gran que existeixen uns certs interrogants sobre la capacitat del planeta de tirar marxa enrere al que molts consideren com un canvi irreversible o en el límit de ser-ho.
El canvi en les pautes climàtiques suposa una cadena de pèrdues provocades, en gran part, per l’acció humana de producció industrial que no és sostenible.
El sistema econòmic capitalista que existeix en l’actualitat als països industrialitzats no ajuda a frenar el canvi climàtic en absolut.
El capitalisme es basa en un sistema de producció sense límits, centrat a satisfer una demanda individual provocada pel mateix sistema.
La producció, al seu torn, es realitza a través del consum de combustibles fòssils, que, a més de ser limitats (esgotant, així, els recursos del planeta), són molt contaminants.
Aquestes bases fan molt visible la problemàtica del sistema, que no se sosté.
Els animals i les plantes aporten, amb la seua manera de viure, un equilibri a l’ecosistema.
Un sistema que es va retroalimentant de manera natural per a poder garantir la supervivència de les diferents espècies i aportant la garantia de subsistència que ara en molts casos s’ha perdut.
Les conseqüències del canvi són entre altres: Augment de gasos d’efecte d’hivernacle. Augment de malalties: sobretot als països en vies de desenvolupament.
Desaparició de terrenys: moltes poblacions situades en la costa queden arrasades degut l’augment del nivell de la mar per la descongelació dels pols. Fenòmens meteorològics extrems: onades de calor i greus tempestes.
Sequera: un medi ambient que deixa de tenir les condicions en les quals es puga desenvolupar dins d’una normalitat permanent provoca una terra àrida que deixa de ser productiva. Inestabilitat econòmica i conflictes bèl·lics.
Per a sobreviure, l’espècie humana necessita mesures immediates, que ja el temps corre en contra. Per a això, són imprescindibles noves polítiques dels països industrialitzats.
No obstant això, serà la unió de mesures polítiques amb les accions individuals les que aconseguiran aquest objectiu. Polítiques com per exemple: Incentivant l’economia agrària (ús de biomassa) Aquest és el sistema anterior a la capitalització de la producció. Era un sistema sostenible que, a més, generava riquesa i autogestió als pobles.
Aconseguint acords entre països.
Aconseguir la reducció de gasos d’efecte d’hivernacle a través d’acords internacionals que comprometen als països a no sobrepassar els límits establerts entre nacions. Realitzant accions individuals i duent a terme accions visibles en la pràctica que produïsquen un canvi de consciència en la societat.
Canvis en els hàbits que inciten a la ciutadania a canviar els seus costums per a actuar finalment amb una nova consciència. Hi ha nombrosos canvis que podem realitzar en els nostres hàbits de consum i en la reeducació de les nostres necessitats, reconsiderant què és el que realment és necessari per a viure en harmonia amb el planeta.
Per exemple.: Consumir productes alimentaris de proximitat o també coneguts com a productes de “quilòmetre 0”. Reciclar i intentar minimitzar el nostre impacte generant menys escombraries. Desplaçaments de manera sostenible: transport públic, ús de la bicicleta, patinet… I, per a viatges més llargs, optar pel tren en lloc de l’avió. Estalviar en el consum d’energia. Consumir menys carn (la massiva producció de carn és la responsable d’entre un 25% i un 40% de les emissions de CO₂).
El canvi climàtic ens afecta a tots/tes i és la nostra responsabilitat contribuir a frenar-lo per bé de tota la humanitat, del nostre planeta.
CECÍLIA PASTOR
—
