Si bé és cert que històricament el cinema ha estat una font d’exaltació del patriotisme i d’heroïcitat a l’hora de representar guerres i batalles tant esdevingudes realment o només a la ficció, no és menys cert que en les darreres dècades el cinema ha servit i molt a l’hora de remoure consciències i deixar-nos gairebé sense alé quan davant dels nostres ulls se’ns ha presentat els horrors de la guerra recaient sobre els protagonistes d’algunes de les més celebres històries del cinema.
Mai podré oblidar aquell silenci i el recolliment dels espectadors a l’intermedi de la projecció de la pel·lícula la llista de Schindler de Steven Spielberg a la sala JJ de Vinaròs cap a l’any 1994. Una sala que escassament un any abans, al 1993 veia com adults i menors acudien en massa a presenciar un espectacle visual sense precedents com va ser la projecció de la pel·lícula Parc Juràsic, del mateix director: Steven Spielberg.
Jo tenia escassos 18 anys i havia vist imatges de tota mena sobre guerres a la televisió, però puc assegurar que -igual que molts altres- mai havia experimentat res semblant en una sala de cinema. Quedaven lluny els litres de l’adrenalina que als 80 corrien a borbollons amb títols com Rambo II, El Guerrer Americà, etc…
Una pel·lícula rodada en blanc i negre i que tractava sobre l’arxiconeguda 2ª Guerra Mundial, on el seu protagonista era un simpatitzant del Partit Nazi, havia calat en moltes de les consciències dels espectadors, sent la més gran de les pretensions del seu director, que les atrocitats que les societats modernes havien arribat a cometre -per portar postures ideològiques radicals fins als extrems- no caigueren en l’oblit.
Avui desgraciadament ens trobem davant d’un panorama bèl·lic cruel. Potser el cinema d’aquí uns anys faci remoure les consciències d’aquells que avui no són capaços de sentir com n’és de terrible una guerra.
Per aquest i per milers de sentiments i emocions que només el cinema és capaç de transmetre, desitjo que segueixi havent-hi una sala de projecció a prop de cadascun de nosaltres – com tenim la possibilitat a Vinaròs amb la reobertura del JJ Cinema – perquè les sensacions que es perceben en una sala de cinema no caiguin mai a l’oblit.
José Baca. Plataforma per la reobertura del JJ Cinema.
]]>
