Aquest diumenge tornarem a ser-hi, després d’un parell d’anys sense manifestacions tornarem al carrer per reivindicar aquesta data històrica en el moviment sindical. Moviment en el qual des del primer dia Unides Podem i en Vinaròs TSV hem recolzat.
Dia que els treballadors ens tornem a trobar per demanar un treball just, digne, remunerat com correspon, amb horaris justos, sense discriminació de cap mena (sexe, raça, origen …)
Aquest any el celebrem sense oblidar-nos de la guerra de Putin, la guerra de Rússia que està destrossant Ucraïna. Guerra cruel que té implicacions molt directes per a tots nosaltres. I més per als treballadors. Les guerres sempre són cruels, injustes i injustificables. No hi ha res que justifique la mort d’una persona! I a més les paguem els de sempre, els treballadors. Som nosaltres a qui repercuteixen totes les malifetes i ardors guerrers dels governs que es llancen a la destrucció d’uns als altres. Foragiten a la gent de les seues llars, dels seus pobles, els lleven tot el que volen i estimen: família, pau, tranquil·litat, feina…, els lleven la vida.
Sí, parlem d’Ucraïna, d’aquesta guerra que tenim tan prop, però no ens podem oblidar de les altres guerres que hi ha pel món i que són tan cruels o més que aquesta, perquè fa molt més temps que estan enrunant territoris i causant èxodes massius. Aquestes, com estan lluny, sembla que les tenim oblidades. En el dia del treball també diem que no volem cap guerra, volem la pau, pau en el món, pau en el treball, pau en la vida de la gent i pau per a que puguem viure sense el perill que ens caiga una bomba a sobre.
Per donar un punt positiu en aquest panorama tan desolador direm que els avanços socials continuen malgrat tot. Avanços aconseguits per un govern on Unides Podem fem una feina constant per millorar les condicions de vida de les persones. El pacte de govern que es va assolir ha portat una millora que ens afecta de forma directa. Si en la pandèmia es va fer un escut social amb mesures com els ERTO, les ajudes a autònoms, la moratòria en els desnonaments, la prohibició de tallar subministraments o ajusts per pagar lloguers, hem demostrat que aquesta crisi s’ha gestionat de forma molt diferent de la que vàrem passar amb el PP, que es va fonamentar en les maleïdes retallades i que tots sabem el que va portar.
En els dos anys que fa que estem en el govern estatal s’ha instaurat l’Ingrés mínim vital per a que moltes persones tinguen un mínim per poder subsistir. S’ha augmentat el SMI a 1000 €/mes. Per no parlar de la Llei d’Habitatge, la Llei de protecció animal, Llei trans i LGTBI, la de “sols Sí és Sí”, s’ha reformat les pensions on es garanteix la revalorització segons l’IPC. Més pressupost a beques, Llei del canvi climàtic, Llei rider, un pla de xoc per revertir les retallades del PP en dependència, etc., etc.
Contents si, conformes no. Som crítics i continuarem sent crítics. En volem més, continuarem lluitant per assolir millores en tots els aspectes que afecten a la vida dels ciutadans. No ens podem conformar amb la gestió de la sanitat que s’està portant, volem que els barracons s’eliminen dels entorns escolars, volem que el que és públic, tinga preferència en inversions i gestions. Volem que cadascú puga ser qui és i estime a qui vulga. On les dones tornen cada nit a casa sense por. On es puga triar en què treballar i que hi haja condicions dignes.
Per acabar direm que en Vinaròs tots no estarem. Com cada any alguns companys ens han deixat, però ells ens acompanyen en la memòria. Deixeu-me que avui i en aquest dia fase una menció molt especial i molt reivindicativa per a Carlos Martin. No diré res més, sols que tu també estàs aquí en nosaltres, en el nostre cor i que el teu record perdurarà en tots nosaltres.
Que visca el primer de maig.
