“Es tracta de reconèixer el dol de les famílies i parelles afectades i oferir-los un espai de recolliment i serenor per recordar el fill o filla que han perdut. És per això que volem que siguen les mateixes famílies les que proposen aquest espai, així com els elements que consideren més adequats per al reconeixement del dol i homenatge als seus fills”. Per la seua banda, Judit Labèrnia explica que malgrat ser freqüent, la mort perinatal i gestacional constitueix un tema tabú, “un dol desautoritzat, ja que la societat no reconeix aquests infants i sovint minimitza la seua pèrdua”. En aquest sentit, considera necessària la creació d’espais de trobada i de suport a les persones afectades. “És molt important que aquestes famílies se senten acompanyades socialment en el procés de dol que comporta aquesta dura experiència. El saber i l’experiència d’altres persones que han transitat i integrat aquest patiment és molt valuós”, afegeix la psicòloga.]]>
