- El passat dissabte 15 d’octubre, la companyia de teatre “FILA 13” de Benicarló, va representar l’escena ‘En tierras yermas’, una interpretació de ‘Yerma’ de Lorca, a l’espai cultural les aules de la diputació de Castelló.
Aquesta obra és dirigida per Marta Roig i amb el següents interpretes: Marta Roig, Jon Czekaj, Yoyes Rodríguez de Mier, Cristian Sanjuan i Ana García. Va ser estrenada a Benicarló el passat mes de juny i com a novetat, el públic present es trobava damunt de l’escenari, molt prop d’on realitzaven les escenes.
Marta Roig va formar l’any 2016, junt amb dos companys, l’Associació Guirigall per a dur a terme projectes teatrals. Va rebre el premi de les Jornades de Teatre d’Ulldecona 2017 amb ‘Bodas de vino'”, una adaptació pròpia de ‘Bodas de sangre’ de Federico García Lorca.
Ara decideix emancipar-se amb Fila 13, la seva pròpia productora, per dirigir projectes més íntims i amb un esperit més reivindicatiu del paper de la dona dalt dels escenaris.
És per aquest motiu que es llança a adaptar una altra obra del gran Lorca, perquè és un dels autors espanyols que més protagonisme atorga al paper de la dona en el teatre. I perquè encara és necessari escoltar les seves paraules.
‘En tierras yermas’ és una versió reduïda, íntima i lliure de l’obra de Lorca. Els seus textos i les seves reivindicacions no tenen data de caducitat. Perquè els mateixos conflictes que ja comptava Lorca es continuen repetint, molts anys després.
✔ Reduïda. Menys personatges que el text original, per poder donar-li una major importància als personatges femenins i contar aquesta vida opressiva senzillament amb tres dones i dos homes.
✔ Íntima. Amb un nou significat molt més pròxim a la sensibilitat feminista. Aquesta dona tancada en una casa de camp, que lluita per la seva llibertat, i que avui decideix enfrontar-se a tots, inclús al mateix Lorca, per a qüestionar-li el destí que ell mateix li va crear.
✔ Lliure. Perquè ens ofereix una visió actual de la necessitat de ser mare o la imposició de ser-ho, per la resta d’una societat, que avui dia continua amb uns estàndards imposats de “família bi-parental feliç”.
