El 25 de novembre es commemora el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, per tal de denunciar la violència que s’exerceix sobre les dones a tot el món i reclamar polítiques a tots els països per a erradicar-la. La convocatòria va ser iniciada pel moviment feminista llatinoamericà al 1981, en commemoració de la data en què van ser assassinades, al 1960, les tres germanes Mirabal a la República Dominicana, activistes polítiques, per ordre del dictador Trujillo. Al 1999, la jornada de reivindicació va ser assumida per l’Assemblea General de les Nacions Unides, entenent per violència contra la dona: “tot acte de violència basat en la pertinença al sexe femení que tingue o pugue tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces d’aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a la vida privada”.
La violència contra les dones i les nenes és una de les violacions dels drets humans més esteses, persistents i devastadores del món. Acabar amb ella requereix esforços enèrgics per a combatre la discriminació profundament arrelada, que sovint és conseqüència d’actituds patriarcals i de les normes socials que comporten.
Gairebé 1 de cada 3 dones ha patit abusos al llarg de la vida. Un nou informe de l’ONU recull que en temps de crisi les xifres augmenten, com es va veure durant la pandèmia de COVID-19 i les crisis humanitàries recents, conflictes i desastres climàtics. Alhora, arriba a la conclusió que aquestes dones tenen més probabilitats d’enfrontar-se a situacions de pobresa i escassetat d’aliments. Tot i que totes les dones, a tot arreu del món, poden patir violència de gènere, algunes dones i nenes són particularment vulnerables. Exemple són les nenes i les dones més grans, les dones que s’identifiquen com a lesbianes, bisexuals, transgènere o intersexe, les emigrants i refugiades, les de pobles indígenes o minories ètniques, les dones i nenes que viuen amb el VIH i discapacitats, i aquelles en crisis humanitàries.
Des del 2003, en què es van iniciar els registres oficials, són 1.165 les dones assassinades a Espanya a mans de les seues parelles o exparelles, i 47 els menors assassinats des del 2013, any en què es van iniciar els registres. Durant els últims anys les xifres han baixat com a conseqüència de les polítiques implementades per a combatre la violència, però les mesures no són suficients per a aconseguir erradicar-la, des de començament d’any 35 dones han estat assassinades i 1 menor. I van pujant les xifres de nou.
Si bé la violència de gènere és generalitzada, aquesta es pot i s’ha de prevenir. Aturar aquesta violència comença per creure en les supervivents, adoptant enfocaments integrals i inclusius que transformen les normes socials perjudicials i empoderen les dones i les nenes. Amb serveis essencials als sectors policial, judicial, sanitari i social, i amb prou finançament, podem posar fi a aquesta lacra. També és necessària una educació universal que arribe a tots i totes i que estigue enfocada en la lluita contra la violència de gènere. La violència contra la dona continua sent un obstacle per a assolir la igualtat, el desenvolupament, la pau, igual que el respecte dels drets humans de dones i nenes.
AMALIA CABOS BARREDA – Regidora de Benestar Social i Igualtat. Ajuntament de Vinaròs
