- Ana Castán i Juanjo Bas, membres de la candidatura de Viure per Vinaròs, exposen les principals idees renovadores i el desig de canvi per a una població necessitada d’això
El candidat de Viure per Vinaròs a l’Alcaldia de la ciutat, Manuel Herrera, va presentar a altres dos membres de la llista: Ana Castán i Juanjo Bas. D’Ana, “una persona coneguda no, conegudísima, va dir haver sigut valenta en voler formar part del nostre equip, per a aportar el seu granet d’arena”. Sobre Juanjo Bas, una altra personalitat dins de la societat vinarocense, va destacar que “sobren les presentacions, perquè està íntimament lligat amb la cultura, i participa en mil esdeveniments”.
Ana Castán, sempre plena d’energia positiva, va afirmar que mai s’ha ficat en política però “com estic jubilada, m’agradaria intentar ajudar a tots. És el que més m’agrada”. Vol recuperar “festes perdudes i millorar la dinàmica de les Festes a nivell local. Especialment quant als joves, perquè no tenen llocs on anar, que només poden passejar”. No sols va pensar en les noves generacions, també en els majors, “que l’únic lloc al qual poden acudir és als jubilats, perquè no hi ha una altra cosa”.
Lamenta que la Festa del Llagostí, com a tal, s’haja perdut, quedant només el concurs gastronòmic, un lloc on “menjar i res més”. Abans, afirma, “la gent participava i esperava que tots ho feren. Inclusivament el Carnestoltes, la que sabem que és la nostra festa. Per això hem de recuperar-la”. Va recordar que, en els seus començaments, només hi havia una xaranga, “i jo vaig proposar eixir a desfilar amb el gimnàs. La gent em va dir que sí, i aconseguim participar en aqueix primer desfile 350 persones”.
Des de llavors, van començar a eixir “comparses i comparses. Al costat del gimnàs estava la Colla, que va ser qui em va acompanyar a mi”. Més tard van col·laborar els grups de teatre i, “gràcies a tots ells, a tots els que s’han anat sumant, han permés que el Carnestoltes siga com és”. Va assenyalar que, “ara, continue participant però d’una altra manera, amb la batucada, una de les coses que més m’agraden”.
Per a Castán, qui va avançar que la seua neta serà dama, “s’haurien de fer moltes més coses, per a tots els públics, joves i majors”.
Juanjo Bas, per part seua, va desgranar les línies principals, a nivell cultural i educatiu, del programa de Viure per Vinaròs. Va explicar que, sempre, des de jove ha estat implicat en associacions i, ara, especialment musicals. “Puc afirmar i dir clarament que, a Vinaròs, la cultura ha sigut oblidada. Durant dècades l’activitat cultural ha estat abandonada per l’Ajuntament i els polítics, tant és així que moltes associacions culturals es troben en una situació delicada de supervivència”. Bas, va recalcar, que “sembla que no es valora la seua importància”.
En matèria d’infraestructures, “necessita urgentment la ciutat un auditori, perquè encara estem a l’espera” d’un centre amb les característiques adequades. “Veiem com poblacions, molt més xicotetes que nosaltres, tenen infraestructures molt més modernes, més adaptades. Com a exemple, Alcanar, que fa tres setmanes inaugurava un auditori realitzat amb fons europeus”. Diners, va explicar Bas, que hauria de “haver arribat a Vinaròs i haver sigut destinat a això”.
Lamentava que l’auditori no fora l’únic problema, “perquè no s’ha invertit res en dècades. Falten espais multifuncionals, polivalents, per a fer concerts, espectacles i grans esdeveniments”. A nivell audiovisual “només cal parlar de l’absència del cinema”. I… ajudes, “perquè hi ha algunes associacions que tenen zero ajudes, o mínimes, o excessivament reduïdes per a les activitats que fan. Aquestes subvencions es reparteixen sense criteris”.
Ha notat que, en moltes ocasions, el responsable de l’àrea de Cultura o Educació “no té experiència i no empatitza amb els problemes que les associacions podem traslladar-li. No s’ha pogut trobar la solució als nostres problemes, perquè a vegades crec que pensen que, presentar-los la nostra problemàtica, és donar-los faena… ja ho arreglarà un altre, pensaran”.
Cal fer un canvi “radical” en la cultura, “un canvi que arribarà molt prompte. Necessitem per a això dos factors: el primer la unió del teixit cultural i, el segon, des de dins, des de les institucions. Gràcies a Viure per Vinaròs podrem començar a canviar”.
Des que va començar, s’ha reunit amb associacions, artistes, professionals de la cultura “i he rebut les seues idees, les seues problemàtiques i, com no he pogut arribar a tots, convide que acudisquen a la seu per a parlar. Tinc la il·lusió, la confiança que es canviaran les coses”.
Quant a Educació, com a professional del ram va reconéixer que la tecnologia ha vingut a complicar la realitat, “perquè ve amb coses positives, però també negatives. Ara mateix, la joventut no valora la cultura i la educació. Des de l’Ajuntament s’hauria de fer un gran esforç per millorar-la, perquè ells són el nostre futur”. Es deurien, per a Juanjo Bas, fusionar totes dues branques, educació i cultura, “portant aquesta última als nostres centres educatius. Han de veure la dansa, el teatre, la literatura, la música, la pintura… aquesta és la millor manera de valorar-la, que cresca en ells, tenint així un futur molt millor”.
Finalment, va avançar que la llista que compon Viure per Vinaròs està preparada per a liderar tot aquest procés, “perquè és gent amb il·lusió, professional i amb experiència en diversos rams. Estan 100% compromesos pel canvi. Viure per Vinaròs s’ha creat per a ser l’eina del canvi, per a acabar amb les dinàmiques que portem des de fa anys, de confrontació política, que paralitzen a la ciutat i ens fan perdre oportunitats. És l’hora del canvi”.
