Van obtenir uns grans resultats: 1883 vots i 4 regidors. Podien arribar a acords tant amb la dreta, amb els 7 del PP, com amb l’esquerra, amb els 5 regidors del PSOE i els 3 de Compromís. Tenien la clau del govern. Benigazlum tenia la clau de Benicarló. Uns resultats espectaculars per a un partit local independent de nova creació a qui no li fan la campanya els mitjans de Madrid.
Però Juan Pascual Sorlí volia ser alcalde. La condició era l’obsessió. Van ser coherents amb eixe discurs. Els altres també, i mai li ho van acceptar. Aquells que tenien més vots i més regidors no veien justa la petició. Tot i que el PSOE va tardar 16 dies a començar les negociacions, qui sap si per estratègia de forçar els temps, si perquè no s’havien adonat que en podien sumar 12, o potser només per a fer veure que feien alguna cosa.
Però clar, Benigazlum no era d’esquerres ni de dretes. I així ho ha demostrat: ni d’esquerres, ni de dretes. Ni tot, ni per Benicarló. I la seua seu ja es lloga.
Enoc Altabás – ERPV – Unides Podem – EUPV Benicarló
