No negaré que m’esperava molt més del debat del passat dilluns. No des del punt de vista polític, ja que sé que molts d’aquests debats no se centren en donar propostes concretes sobre certs aspectes, però sí que m’ho esperava des d’un punt de vista civil. No m’esperava un festival d’atacs, de mentides i de histrionisme pur i dur digne més del bar del centre del poble que no d’un debat polític.
Els moderadors no van moderar. No van fer res. Semblaven dos persones que miraven des del parc com els xiquets es peguen cops de puny a la cara. Ni Vicente Vallés ni Ana Pastor van fer la seva feina bé. Van preferir mirar des d’una distància segura com Feijóo i Sánchez feien un “cosplay” d’Ali i Frazier. A més, en ningun moment van voler fer res de “factchecking” a les mentides que sobre tot se sentien des de la bancada popular. Newtral va desaparèixer del mapa, mentre que a altres debats sí que van estar pendents i es van vanagloriar d’aquest fet a les seves xarxes socials. Sembla ser que perseguir la veritat ja no és tant important per a Atresmedia.
Feijóo surt reforçat, però no com quan diuen desprès d’una derrota del Madrid que l’equip blanc surt reforçat perquè ha lluitat molt, sinó realment reforçat. Va aconseguir manar i marcar el tempo del debat davant d’un Sánchez que semblava cansat. Però això no el deixa fora de crítica. Van haver-hi moments que no es poden perdonar. Utilitzar a les víctimes d’ETA per atacar a Sánchez i els pactes amb Bildu és rastrer e indigne del càrrec que ocupa i del càrrec que busca ocupar.
Però no contestar en ningun moment a la pregunta que li va fer Ana Pastor sobre el desplant de la presidenta de les Corts Valencianes Llanos Massó, apartant-se del cartell de condemna durant els tres minuts de silenci per l’atemptat masclista d’Antella, parla molt del seu tarannà polític i també del que vol assolir si guanya les eleccions, pactar amb una formació que no condemna la violència masclista.
Sánchez va ser el gran derrotat de la nit. Va aconseguir algunes victòries, com en el cas de la violència masclista, però no es pot negar que no va a estar a l’altura. Entrebancat, interrompint durant tot el debat i sempre a remolc de les paraules de Feijóo. No va semblar el “dandy” seductor que molts, jo inclòs, vam apreciar a les entrevistes que va concedir a Motos i a Quintana entre altres, sinó que en tot moment semblava un home més pendent d’interrompre i de buscar la confrontació, com si fos una conversació airada de bar de carretera.
Va tenir més a VOX a la boca que les propostes que volia fer arribar als espanyols. Nerviosisme absolut i atacs constants mentre Feijóo mantenia un somriure cínic veient clarament que ho tenia guanyat. No va saber apartar-se en ningun moment de la teranyina de mentides i de falses veritats que presentava Feijóo com a menu del dia i no va voler o no va saber canviar el ritme i el to del debat. Insuficient totalment, i veurem com es recupera per als propers debats.
No és extrany veure als representants d’aquest país cridant-se, interrompir-se i mentir-se a la cara durant 1 hora i mitja. El que sí és extrany es veure a dos moderadors que no van voler fer la seva feina i no van buscar la veritat en algun moment. El que també és reprobable es veure a dos persones que diuen ser “candidats a President del Govern” deixar de banda els temes que importen als espanyols per a tirar-se piles d’atacs mentre sonen els grans hits de la democràcia espanyola (l’11-M, els assassinats d’ETA…) És un debat que la societat espanyola no es mereix. O potser sí…
