El rellotge marca les 9:45 de la nit. He de marxar cap al Vinaròs Arena. És el segon dia del Festival Internacional de Curtmetratges Agustí Comes. La nit ens abraça amb els estels mentre la brisa del dia anterior ha desaparegut totalment. La xafugor i la calor típica de l’estiu ens acompanya i se senta al nostre costat aquesta jornada.
Donem les entrades i comencem a caminar cap a les cadires. Però una sorpresa ens dona un missatge de realitat. No hi ha seients. Hem de pensar una solució ràpida. I la trobem mirant més enlluny dels seients. Les grades de la plaça de bous són el nostre aliat. Pujem les escales que donen a les grades com si fossen les del Camp Nou o les de l’Estadio Santiago Bernabéu. Ens asseiem a les grades i esperem a que comence la jornada d’avui.
Són les 10. S’apaguen les llums. Torna la música de Juan Bautista Domènech. Torna l’animació de Manolo Mesa. Torna Nati Romeu a presentar els curts d’aquesta sessió. Però avui hi ha una sorpresa. L’actor de Benicarló, Ángel Figols, que va venir a recollir el premi al 2020 pel curtmetratge Stanbrook, del qual n’era el protagonista també fa un petit parlament. Dona les gràcies al jurat per haver-lo escollit president aquest any. A més, també aplaudeix els curts d’aquest any per la seva grandíssima qualitat.
Acabats els parlaments, comença la sessió d’avui. No faré spoiler dels curtmetratges per si els trobeu al cinema o a alguna plataforma. Però és necessari parlar de la passió que es demostra a cadascun dels curts. En cada film es demostra el carisma, amor i respecte pel cinema i per la manera de contar i explicar les seves històries.
Al sortir i deixar la papeleta amb el vot del curt (un film preciós que em va deixar amb llàgrimes als ulls) marxem cap a casa. No corre l’aire per enlloc. Fa una xafugor i una calor inclús massa elevades per aquesta època de l’any. La suor és com una tortura que mai té fi.
Mentre arribo a casa, m’envaeix la mateixa sensació que vaig tenir ahir. Tenim molta sort de tenir el Festival Internacional de Curtmetratges Agustí Comes. Tenim molta sort que molts cineastes tant novels com experimentats vulguin posar els seus curts a concurs en el nostre Cicle de Curtmetratges. Necessitem que aquest Festival continue molts d’anys. I sobre tot, necessitem que la gent no l’abandoni. Necessitem sempre estar presents. Perquè aquesta és la nostra part del contracte. No deixar-los sols.
