Surto de la dutxa a tota pressa i baixo les escales de casa meva per sortir cap al Vinaròs Arena. És el darrer dia del Festival Internacional de Curtmetratges Agustí Comes. El recinte es presenta amb una cua de gent bastant poblada, diferent a la dels altres dies. Es nota que la gent vol entrar ja i vol agafar el seient el més d’hora possible. A més, el temps acompanya. Una briseta suau toca una melodia estival que encesa els sentits.
Abans d’entrar, una parada tècnica per comprar una botelleta d’aigua. Desprès de la parada a boxes, torno a arrancar i em sento al meu lloc. El cel està una mica ennuvolat. Unes gotes havien caigut abans d’entrar al Vinaròs Arena, però sembla que el cel ens dona una treva.
Les llums s’apaguen i comença els parlaments de Nati Romeu, però aquesta vegada és diferent. No hi és al front de l’escenari, sinò que avui ens parla des de la part de darrere. Tampoc hi ha llum que l’ilumini en el moment del seu discurs. S’acaba el discurs i ràpidament s’encèn la pantalla. Comencen els curtmetratges.
Per tercera jornada consecutiva, no faré spoiler dels curtmetratges. Sols diré que és una meravella tenir a l’Estat Espanyol una actriu tan bona com Luisa Gavasa. És impresionant veure com a “Alegre y Olé”, el curt dirigit per Clara Santaolaya, es menja l’escena en cada moment que apareix a la pantalla. És un regal per als sentits veure la seva actuació i la de la seva coprotagonista, Mireia Oriol.
Acaben els curtmetratges del dia d’avui. Els curts que entren a concurs ja han passat. Les últimes votacions ja s’han fet. Com li va dir Suetoni a Juli César desprès de creuar el Rubicó, “alea iacta est” La sort està tirada. El dissabte que ve sabrem el guanyador. Però una cosa està clara, la qualitat dels curts està pels núvols.
Marxant cap a casa, una sensació de felicitat i de tristesa m’envaeix el cap. Tristesa perquè ja s’han acabat els dotze curts que poden ser triats com a curt guanyador. Però felicitat perquè encara queda un dia de Festival. Sis curts que entren dins d’una macedònia refrescant i nutritiva que finiquitaran el cicle d’una vegada. Un cicle que, com el vi, cada any que passa, millora.
