No su enganyeu. El que van aconseguir les jugadores de la Selecció Espanyola Femenina el passat diumenge va ser un dels grans esdeveniments de la història de l’esport espanyol. El xut creuat d’Olga Carmona no solament va perforar la porteria d’Anglaterra. Va derruir amb una ferotge tenacitat estereotips i atacs que fan molts d’homes i dones no sols a elles, si no al futbol femení com a esport. Va demostrar als masclistes que el futbol femení és futbol i és femení. I va fer-li veure a la societat que amb recolzament, amb visibilitat i amb molt d’esforç, qualsevol cosa és possible.
Elles han de ser el focus. Les jugadores han de ser les persones de les que parlem als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. No hem de deixar que ningú segresti la seva victòria. No hem de permetre que Castaños, Lamas, Vildas, Rubiales i companyia s’enduguin el focus que pertany a Aitana, Olga, Mariona, Alexia, Tere, Cata i tot el seleccionat espanyol. Hem de posar en valor el que han fet elles, no sols al terreny de joc sino en la societat. Han aconseguit mostar-li al món que el futbol no és solament un esport d’homes. Que elles també competeixen i defensen el seu país i els seus equips amb el mateix orgull i força que la seva contrapart masculina.
Però aquesta feina no s’ha d’acabar aquí. Hem de plenar els camps. Hem de seguir estant amb elles. Hem de seguir reventant els audímetres amb els partits de la Selecció. Hem de seguir exigint que els mitjans de comunicació posin el futbol femení a la palestra. És una lluita que han de liderar elles, però en la qual nosaltres com a aficionats tenim molt a dir. Si els camps es plenen, demostrarem com hem demostrat en aquest Mundial que estem amb les jugadores. El nostre suport ha de seguir tots els dies. No sols per elles, sino per les que venen des de baix i per les noies que tenen en les jugadores de la Selecció Espanyola a les seves heroines.
La igualtat plena sols s’aconseguirà quan tots nosaltres com aficionats, juntament amb els mitjans i les pròpies federacions li donem la importància que es mereix al futbol femení tant de categories inferiors com als equips de la Primera Iberdrola i la Selecció Espanyola. Hem de treballar tots junts per assolir aquesta igualtat. I si algú no la vol, que s’aparti, digui com es digui. Els perfils com Rubiales, Tebas i Vilda han de marxar. No es poden permetre certes actituds i certs comportaments. S’ha de buscar gent que aposti 100% per les jugadores i per crear estructures fortes i robustes del futbol femení. I no donar-li més pabul a gent que fa bestieses i dona petons sense consentiment a jugadores a les celebracions d’un Mundial.
