Text per Ana Jovaní Enero
Imatges per Ana Agraz Capella
Les fotografies d’Ana Agraz ens traslladen l’essència del dolor i, alhora, la tendresa de la mobilització ciutadana.
El darrer cap de setmana, la fotògrafa benicarlanda Ana Agraz es va desplaçar a una de les zones greument afectades per la catàstrofe climàtica que ha capgirat la vida de poblacions valencianes
senceres. Va viatjar des de Barcelona a Picassent, municipi on dorm el voluntariat mobilitzat per la iniciativa Voluntaris Catalunya DANA (podreu trobar més informació sobre l’organització interna o fer-hi aportacions econòmiques a: https://voluntarisdana.cat/). Des d’aquesta localització, es va desplaçar a Aldaia, però el grup realitza jornades de suport a altres llocs de l’àrea.
Entre poals i raspalls, Ana va poder documentar la tragèdia i recollir-ne el testimoni visual de primera mà. El voluntariat assumeix el rol de qui ens governa i respon amb cooperativisme a la inoperància política, sempre davall la mirada agraïda del veïnat:
«Me resulta imposible expresar con palabras lo mucho que os debemos a ti y a otros muchos como tú.
Todo lo que diga se queda corto para agradeceros lo mucho que nos habéis ayudado estos días. Gracias, gracias y mil gracias.» (Rubén, veí d’Aldaia)
«Gracias por todos vosotros, de esta saldremos con mucha fuerza y ánimo por todo el apoyo que hemos tenido de todos los jóvenes, millones de besos para todos, nos habéis dado ánimo para salir lo antes posible.» (Quique, veí d’Aldaia)
La mobilització de la classe treballadora no és més que l’espill on haurien de mirar-se aquells que han privat la ciutadania de garanties i no s’han tacat de fang, ni una mica, ni ara ni mai. Com a molts altres llocs, la bretxa entre qui ho té tot i qui es queda sense res comença a fer-se més i més evident. Ara, però, som nosaltres qui surt a les notícies: ens han ferit la valencianitat.
Les imatges que ens deixa Ana pel record són sinònim d’humanitat i, també, d’incompetència, són la radiografia perfecta d’una joventut ofegada en el fang, però que encara respira. Les esquerdes a la terra seca ens recorden que encara queda molta feina per fer. Malgrat el patiment, la suavitat que caracteritza el seu treball fotogràfic ens evoca generositat i futur.
