La Tokyo Tama es va disputar com a esdeveniment llegat dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020. La cursa elit masculina va tenir una distància total de 133,8 km, i una cursa en línia recta, poc comú al Japó, es va celebrar a la zona de Tokio al llarg de la ruta. Les expectatives eren altes entre els atletes i els aficionats, cosa que el va convertir en una prova molt esperada.
Aquesta va ser la segona vegada que el torneig va ser reconegut oficialment per la UCI (Unió Ciclista Internacional), amb un total de 93 ciclistes participants, incloent-hi 7 equips estrangers i 9 nacionals. Els primers classificats també van rebre punts a la classificació anual de la UCI. La sortida va ser la mateixa que a Tòquio 2020, al Parc Forestal Musashino (Chofu, Fuchu, Mitaka).
Desprès d’algunes escapades que no van fructificar a 26 km del final, es va produïr l’atac de l’italià Lorenzo Quartucci (Solution Tech-Vini Fantini ). L’únic que va respondre va ser Benjamin Prades (VC Fukuoka). Els dos ciclistes van mantenir un bon ritme i van ampliar la diferència amb la resta del gran grup. Després d’uns últims 500 m molt tàctics, Quartucci va superar Prades en un esprint per alçar-se amb la victòria, invertint un temps de 2:46.29, rodant a 44,2 km/h, entrant Prades a 3 segons, completant el podi, l’ucraïnès Kiril Tsarenko a 24 segons.
Benjamí Prades reconeixia que al final li va faltar una mica d’encert en escollir la millor opció tàctica “La carrera va ser increïblement ràpida des del principi. Es va formar un gran grup d’escapada, cosa que em va preocupar una mica, però vaig aconseguir contactar en el recorregut de la tornada, i vam aconseguir trobar-nos a la pujada. Al final, el guanyador i jo vam atacar junts, i estàvem en una bona posició, però a 3 km de la meta em vaig impacient una mica i vaig gastar massa energia”.
Tot i reconèixer que va tenir moltes opcions de victòria va acabar bastant satisfet amb el segon lloc “Normalment puc manejar millor aquesta situació, però en aquesta ocasió vaig cometre un petit error i vaig acabar en segon lloc. Tot i així, estic content d’haver-ho aconseguit. Vivia a Sagamihara, però aquesta és la meva primera vegada corrent aquí. Havia tornat d’Espanya feia nomès dos dies, així que vaig buscar la ruta a Google Maps i vaig revisar el recorregut”.
📸/ℹ️ Ebresport
