El diputat Artemi Rallo ha presentat davant la Mesa del Congrés dels Diputats i en nom del grup socialista una Proposició No de Llei (PNL) sobre el reconeixement de les rogatives i romeries sexennals i septennals de caràcter cívic o religiós a Espanya com a Patrimoni Immaterial d’Humanitat.
La PNL, que ha sigut ja registrada perquè passe a la comissió de cultura per part del morellà Rallo, sol·licita “fer costat a les Comunitats Autònomes en l’elaboració d’un catàleg amb les rogatives existents de caràcter religiosos o cívic i de celebració sexennal o septennal”.
En el segon punt també se sol·licita “promoure la candidatura de les rogatives existents a Espanya de caràcter religiós o cívic i de celebració sexennal o septennal a ser incloses en la Llista de Patrimoni Immaterial de la UNESCO sempre que prèviament s’haja iniciat el procediment de la candidatura per part de la Comunitat Autònoma o Comunitats competents i després de l’aprovació prèvia i indispensable del Consell de Patrimoni històric a aquesta candidatura, si així ho considera”.
Artemi Rallo i els diputats que signen la PNL expliquen com a exemples que des de 1347 els pobles de Vallibona a Castelló i Peñarroja de Tastavins a Terol celebren una rogativa de trobada que exemplifica una germanor de 7 segles. En la data esmentada la pesta va assolar Vallibona i va provocar la seua quasi desaparició, davant la qual cosa set germans van partir per a buscar esposa a pobles veïns. Van arribar a Peñarroja on van trobar a 7 dones que van anar a viure amb ells a Vallibona com a esposes i van salvar la continuïtat del poble.
Per a commemorar aquesta fita, cada 7 anys des de fa 700 els ciutadans dels dos pobles recorren els 30 km que els separen entre muntanyes per a una emocionada trobada institucional, cultural, religiosa i lúdica.
El segon exemple que dona suport a la PNL explica que el 14 de febrer de 1673 les autoritats civils de la Vila de Morella i a petició del poble van oferir un vot a la Verge de Vallivana en senyal d’agraïment després d’alliberar-se d’una terrible plaga de pesta negra l’any anterior.
Es van comprometre a celebrar un solemne novenari cada sis anys amb una rogativa de més de 20 km que parteix des del Santuari de Vallivana fins a la capital dels Ports en un recorregut solemne i emotiu per a tota la comarca.
Rallo assenyala que aquestes rogatives constitueixen un singular exemple de moltes altres existents a Espanya que evidencien la fidelitat dels pobles cap a les seues arrels i una
inequívoca resiliència de molts pobles de l’interior peninsular (l’Espanya buidada) per a forjar la supervivència per al futur amb millors condicions de vida.
