Hi ha noms que formen part del que som com a país. Noms que van més enllà de la política i que s’han guanyat el respecte col·lectiu perquè representen valors essencials: el diàleg, la raó i el compromís amb la justícia social. Ernest Lluch és, sens dubte, un d’aquests noms.
Per això, veure com el govern valencià actual decideix esborrar el seu nom del Complex Sanitari de Campanar i del Centre de Salut de Travalón a Elx no és un simple canvi de placa. És una falta de respecte, un acte gratuït i profundament injust cap a la memòria d’un home que ho va donar tot, fins i tot la vida per defensar la democràcia i la sanitat pública.
Lluch va ser el gran arquitecte del nostre sistema sanitari. Amb la Llei General de Sanitat de 1986, va fer realitat allò que semblava impossible: una atenció sanitària universal, pública i de qualitat. Va impulsar la descentralització cap a les comunitats autònomes, va modernitzar hospitals, va millorar l’atenció primària i va posar les bases del que avui és un dels pilars més sòlids del nostre estat del benestar. Gràcies a ell, avui ningú a Espanya ha de triar entre la salut i la butxaca.
Però Ernest Lluch era molt més que un ministre brillant. Era un intel·lectual compromès, un professor estimat i un home de diàleg. Des de la Universitat de València fins a les tertúlies de ràdio, sempre va defensar la paraula per damunt de la imposició. Creia en la concòrdia, en escoltar, en entendre, i ho feia amb aquella serenitat tan seva que el feia únic. I per les seues idees, per aquell amor a la llibertat, ETA el va assassinar el 21 de novembre de 2000.
Vint-i-cinc anys després, en lloc de retre-li homenatge, hi ha qui prefereix esborrar-lo. Però per molt que vulguen, el seu nom continua viu en cada centre de salut, en cada metge i infermera que treballen per tots sense distincions, en cada pacient que rep atenció sense haver de pagar res. Lluch és part de nosaltres, del millor que hem construït com a societat.
No hi ha justificació possible per a aquest menyspreu. Com s’ha dit a les xarxes des del PSPV-PSOE, des de la Fundació Ernest Lluch i des de milers de veus ciutadanes, treure el seu nom és voler esborrar la memòria de la sanitat pública. I això no ho podem permetre. No és només una qüestió de política; és una qüestió de decència democràtica.
Ernest Lluch va creure en una Espanya plural i valenta, capaç de dialogar fins i tot amb qui pensava diferent. Va creure que la política havia de servir per unir, no per dividir. I precisament per això el seu nom molesta a alguns: perquè representa tot allò que la crispació i el sectarisme no suporten.
Però hi ha noms que no s’esborren, perquè formen part de la consciència col·lectiva. I el d’Ernest Lluch és un d’ells. Per respecte, per memòria i per dignitat, que el seu nom torne a ocupar el lloc que li correspon.
Edu Barberà – Regidor i Secretari General del PSPV de Vinaròs
