Quina falta de serietat, de responsabilitat, de respecte, de sentiment, d’humanitat, de sentit democràtic. (Ximo Puig)
Hi ha discursos que són un intent d’aturar el temps quan ja és massa tard. El del president Mazón anunciant la seua renúncia, ha estat un d’eixos. Més que una declaració política, ha sonat a una veu que s’apaga després d’haver perdut el control del relat i, sobretot, de la realitat.
Hi ha moments en què el poder s’esvaeix en silenci, quasi per la porta de darrere, sense gestos heroics ni grans proclames. La renúncia de Carlos Mazón n’és un exemple clar. El seu últim discurs no desprenia convicció política, sinó ressentiment i victimisme, com si el mateix president haguera comprés, massa tard, que el relat ja no li pertanyia i que el càrrec que ocupava feia temps que havia deixat de ser seu.
Ha estat un discurs impossible de justificar, ple de contradiccions i excuses. Un rastre de mentides i més vergonya després d’un any marcat per la negligència i el dolor, amb un Consell incapaç de governar per a tots, sotmès als interessos més extrems. En aquest context, només hi ha una via digna: tornar la veu al poble valencià.
Després de la DANA, la ciutadania esperava respostes. Esperava lideratge, compassió i responsabilitat. En lloc d’això, va rebre un relat manipulat, on cada explicació amagava una nova excusa. I així, la confiança es va anar fonent, fins que ja no quedava res a defensar.
La política no hauria de servir per sobreviure, sinó per construir. I un governant que abandona sense haver assumit clarament què ha fallat, deixa més buits que solucions. No es tracta d’una dimissió, sinó d’un desenllaç anunciat per la falta d’autocrítica i d’escolta.
El discurs d’acomiadament hauria pogut ser una oportunitat per obrir una nova etapa de respecte i regeneració democràtica. Però no, ha estat, més aviat, un monòleg que intentava salvar la imatge personal d’un president que ja no representava ningú.
Ara la responsabilitat hauria de recaure sobre el poble valencià i sobre aquells que encara creuen en la política com a eina per al bé comú. La reconstrucció no serà només de carreteres o cases, sinó de confiança, de dignitat i de veritat. Perquè el que s’ha trencat no és només un govern: és la credibilitat d’un projecte que va preferir mirar cap a un altre costat. I això, a més d’una dimissió, és una lliçó: la política és escoltar, servir i construir junts. Tot allò que ara cal recuperar.
Helena Román- Executiva local PSPV-PSOE Vinaròs
