La política, sovint, no només tracta de gestionar el present, sinó també de construir el relat que explica el passat i projecta el futur. A Vinaròs, l’actual equip de govern de PP, PVI i VOX ha optat per un relat basat en la desmemòria, en una amnèsia conscient que busca diluir, arraconar o directament esborrar qualsevol llegat positiu dels vuit anys de govern progressista. No és una casualitat, sinó una estratègia deliberada: canviar noms, reinterpretar fets i alçar noves identitats per transmetre la idea que tot comença ara.
Un exemple clar és la Fira del Llibre, un projecte consolidat durant 24 anys, amb identitat pròpia i en constant evolució. El seu trasllat al Passeig Marítim (2016) va reforçar-ne la projecció amb una resposta ciutadana molt positiva. Ara, sota el concepte de “Festa del Llibre”, es dilueix aquesta trajectòria: amb l’excusa de descentralitzar activitats (com el Tast de Lletres), se substitueix allò que funcionava per una nova marca que ja ha evidenciat mancances, com la baixa assistència a alguns actes. Festa del Llibre és el nou; Fira del Llibre, el vell. I el vell, sembla, ja no interessa.
Un altre exemple d’aquesta política de construcció de relats el trobem a la Fira i Festes de Sant Joan i Sant Pere. Quan vam arribar al govern el 2015, les festes es trobaven en una situació d’agonia, amb pèrdua d’atractiu i participació. Des del govern progressista es va impulsar una transformació profunda al 2016: trasllat de l’envelat al port, descentralització d’espais i aposta per iniciatives de proximitat com “Bandarres” i campanyes com “Vinaròs en Peu de Festa” o “Hola Estiu”, que van revitalitzar unes festes que van recuperar el suport ciutadà. Ara, el nou govern ha substituït aquell relat pel concepte “Vinaròs Viu”, una nova etiqueta que torna a exemplificar la mateixa dinàmica: reescriure el relat per fer veure que tot comença de zero, invisibilitzant el treball previ que ho va fer possible.
L’àmbit festiu i també el gastronòmic s’entrerelacionen repetint esta desmemòria. Abans del vermut de festes de 2023, ja es va impulsar el Festival Gastronòmic Ruta del Sabor (25.000 assistents en 3 dies) com a embrió d’un format de vermut i música vora la mar, pensat per projectar Vinaròs com a referent i replicable en altres celebracions. Aquesta línia venia de lluny, amb iniciatives com El Pati del Mercat (2018-2019), l’Oktoberfest (2018-2019-2022-2023) i La Feria y Olé (2019), que van dinamitzar l’oci i la gastronomia local, però que la COVID i les restriccions de 2020 i 2021 van obligar a aturar i en van retardar la consolidació.
La mateixa dinàmica es repeteix amb la promoció del llagostí. Vam redissenyar el calendari per concentrar en maig i juny les jornades gastronòmiques, el concurs de cuina i el Gastrofestival del Llagostí de Vinaròs (2022), implicant productors i restauradors locals. El nou govern va suspendre el Gastrofestival com a esdeveniment durant dos anys i ara el recupera amb un altre nom, “Gastrollagostí”. Canvia la marca, no el contingut, i es torna a construir una nova identitat esborrant l’anterior, després de dos anys en blanc.
I si parlem d’infraestructures, el cas és encara més evident. L’ampliació i reforma del Vilaplana només va ser possible gràcies al treball previ de l’equip de govern progressista i a la delegació de competències dins del Pla Edificant del govern del Botànic. El PP va votar en contra des del primer moment i ha posat traves allà on ha pogut. Però ara es presenta com a impulsor d’una obra que va intentar frenar. El mateix passa amb la reconversió de l’antiga N-340, un projecte treballat durant vuit anys que, gràcies a la inversió de l’Estat, no ha suposat cap cost per a les arques municipals, a diferència del que ha passat en altres municipis com Benicarló.
No podem oblidar tampoc que les obres de remodelació de l’avinguda Llibertat o dels carrers Sant Pasqual i Remei es financen amb fons europeus aconseguits en la passada legislatura. Uns recursos que s’han volgut invisibilitzar mentre es gestionen les obres amb retards, problemes de seguretat i resultats discutibles. L’ambició d’apropiar-se del mèrit ha acabat evidenciant una gestió negligent.
En última instància, la qüestió de fons és quin relat s’imposa i amb quina intenció. Quan la política es dedica a reescriure el passat per fer-lo encaixar en el present, el que es posa en risc no és només la memòria col·lectiva, sinó també la credibilitat institucional. Vinaròs mereix un relat fidel als fets, que reconega el camí recorregut i que no necessite esborrar res per avançar. Perquè només des de la veritat, el rigor i la continuïtat es pot construir un futur sòlid, sense artificis ni oportunismes.
Marc Albella Esteller, portaveu del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Vinaròs
