- L’especialista explica com és el procés de preparació d’una persona difunta i la importància d’acompanyar les famílies en l’últim adéu.
Quan una família arriba a un tanatori, habitualment només veu el resultat final: la persona difunta preparada, vestida i acomiadada en un ambient de respecte i serenitat. Però darrere d’aquell moment existeix una feina tècnica i emocional molt complexa que sovint passa desapercebuda.
Núria Aranda, tanatopractora especialitzada, ha explicat el seu dia a dia treballant en un dels sectors més desconeguts i envoltats de tabús.
Segons relata, la seua feina va molt més enllà del maquillatge o la preparació estètica. El procés inclou la recollida de la persona difunta, la desinfecció, la higiene, el condicionament i, en alguns casos, treballs de reconstrucció després d’accidents greus. Tot això amb un objectiu clar: oferir a la família una despedida digna i respectuosa.
Aranda assegura que cada família viu el dol d’una manera diferent i que moltes vegades demanen detalls molt personals per a l’últim adéu, com una determinada roba, música o una imatge concreta de la persona. “El nostre treball també consisteix a escoltar i respectar aquestes peticions”, explica.
La professional reconeix que hi ha casos especialment difícils, sobretot quan es tracta de menors o víctimes d’accidents traumàtics. En aquestes situacions, destaca la importància del suport psicològic i de saber gestionar emocionalment el treball diari.
Un dels moments més personals de l’entrevista arriba quan recorda la mort del seu pare. Núria Aranda explica que va ser ella mateixa qui el va preparar per al comiat, perquè sentia la necessitat d’acompanyar-lo fins al final i respectar els seus desitjos.
L’especialista conclou que conviure tan de prop amb la mort canvia completament la manera d’entendre la vida: “Quan veus tan de prop la realitat de la vida, aprens a valorar les coses menudes i el temps amb les persones”.
