El dia 9 de maig, la tertúlia literària Àgora es va desplaçar a l’ermita de Sant Domènec de Vallibona. Tots nosaltres vam compartir un dia especial en què, pel matí, vam comentar el llibre El dol és aquella cosa amb ales, de l’autor Max Porter, i, per la vesprada, vam homenatjar el nostre estimat Fran, amic i company de llibres, de moments i, sobretot, de riures.
L’estil literari de Porter és conegut per l’ús d’una prosa poètica i fragmentària, l’ús de veus múltiples i tipografies experimentals, així com per la presència de temes com el dol, la infantesa, la natura i la identitat, i de personatges simbòlics o mítics. La seva obra sovint es mou entre la narrativa, la poesia, el teatre i la performance textual.
Quant als temes que li preocupen i que apareixen sovint en la seva activitat pública i literària, cal destacar el dol, la vulnerabilitat, la salut mental, la justícia social i la crisi climàtica. Al mateix temps, és un fervent defensor de la cultura i de les llibreries independents. Esta primera obra, El dol és aquella cosa amb ales (2015), va ser un èxit immediat.
La temàtica central és la pèrdua sobtada d’una esposa i mare i el procés de desestructuració emocional que viu la família, especialment el pare i els dos fills petits. El llibre no segueix una trama convencional, sinó que construeix el dol com una experiència mental i corporal que s’expressa a través de tres personatges: el pare, que travessa una crisi emocional intensa plena de culpa i desorientació; els dos fills, que intenten adaptar-se a la pèrdua de manera innocent i amb por; i el Corb, una presència simbòlica que apareix per narrar el dol dels altres, provocar i alhora protegir, i que personifica el dol mateix. Porter converteix un procés psicològic en un personatge literari.
Malgrat aquesta divisió d’opinions, la presentació col·lectiva del llibre va enriquir enormement la lectura i va facilitar la comprensió dels múltiples simbolismes i capes interpretatives de l’obra. El debat va ser viu, participatiu i ple d’aportacions personals sobre el dol, la fragilitat i els límits del llenguatge.
Encara que Fran ens va acompanyar tot el dia, a la vesprada vam homenatjar especialment el nostre amic, que es va anar fent present en cadascun dels poemes llegits i seleccionats per Mª José Añón entre autors de poesia catalana contemporània i el grup de la “generació del 27 femenina”. També part del seu record es va quedar en l’olivereta plantada a l’ermita, que trobarem cada any quan tornem i que ens assegurarà la seva presència sempre estimada.
GEMMA REDÓ ( Club de Lectura Àgora )
