Cada 18 de maig se celebra el Dia Internacional dels Museus. Si vos interessa el tema, segurament haureu vist com els museus preparen activitats especials per a esta jornada. A més, cada any s’escull un lema que vol transmetre a la societat les múltiples funcions que els museus, com a institucions culturals, tenen encomanades. Enguany, el lema és “Museus unint un món dividit” i, per tant, posa l’accent en la importància dels museus com a ponts entre divisions culturals, socials i geopolítiques, fomentant el diàleg, la inclusió, el respecte mutu i la cohesió social. I és precisament per això que no he pogut evitar sentir tristesa davant la manca d’esta infraestructura cultural a Vinaròs.
I no es tracta d’una reivindicació menor ni d’un simple debat sobre equipaments públics. Parlar d’un museu és parlar de la capacitat que té una ciutat d’explicar qui és, d’on ve i cap a on vol anar.
Precisament en un moment com l’actual, en què la polarització sembla instal·lar-se en tots els àmbits de la vida pública vinarossenca, resulta més necessari que mai disposar d’espais que afavorisquen la trobada, el coneixement i el diàleg entre generacions i sensibilitats diferents.
Un museu modern ja no és únicament un lloc on conservar peces antigues darrere d’una vitrina. Els museus d’avui són espais vius, oberts a la ciutadania, connectats amb escoles, associacions i col·lectius culturals. Són llocs on s’educa, es reflexiona i es crea comunitat. I això és exactament el que Vinaròs no té. El més frustrant és que esta necessitat no és nova. Durant els anys del govern d’Alsina, ja es va parlar de la possibilitat d’impulsar un projecte museístic per a la ciutat. Un projecte que sumant esforços pogués dotar a Vinaròs d’un digne museu municipal. I, encara que és cert que la moció de censura va impedir culminar-lo, també ho és que existia una línia de treball iniciada, una voluntat política i un projecte encaminat a posar en valor el nostre patrimoni històric i cultural. Tanmateix, amb l’arribada del govern municipal format per PVI-Partit Popular-VOX, aquella idea va quedar abandonada en algun calaix, sense continuïtat, sense ambició i sense una aposta real per la cultura com a motor de ciutat.
I mentrestant, Vinaròs continua perdent oportunitats. Oportunitats culturals, educatives, turístiques i econòmiques. Perquè un museu no sols preserva el passat; també genera activitat, atrau visitants i reforça l’orgull de ciutat. Les societats que entenen això avancen. Les que no, es resignen a veure com el seu patrimoni perd visibilitat i com la seua història es dilueix amb el pas del temps.
Per això, este Dia Internacional dels Museus també hauria de servir-nos per a reflexionar sobre quin model de ciutat volem construir. Nosaltres ho tenim clar, volem una ciutat que cuide la seua memòria, que la compartisca i que la convertisca en un element de cohesió social. Perquè, tal com ens recorda el lema d’enguany, els museus no només custodien objectes: sobretot, connecten persones.
Elena Román Secretària de Cultura i Patrimoni
