La moció presentada sobre la denominada “prioritat nacional” és un exercici de cinisme polític tan exagerat que costa saber si estem davant d’un document institucional o del guió descartat d’un canal d’algun ultra que habita YouTube. No pretén solucionar cap problema de Vinaròs. Pretén sembrar por, dividir la societat i convertir persones vulnerables en enemics públics per intentar rascar quatre vots a base de titulars alarmistes i frases de barra de bar.
És el vell truc de l’extrema dreta: quan no tens cap proposta seriosa per a l’habitatge, per als salaris, per a la sanitat o per a la joventut, inventes un culpable. I així, els responsables de les retallades, de la precarietat i de l’abandonament dels serveis públics intenten ara disfressar-se de grans defensors del poble. Una mena de bombers piròmans que primer cremen la casa i després apareixen amb una mànega buida fent-se la foto.
No culpen els fons voltor que especulen amb l’habitatge i expulsen famílies dels barris. No assenyalen els grans tenidors, ni els poderosos que acumulen beneficis mentre la majoria cada vegada arriba més justa a final de mes. No qüestionen els especuladors que han convertit l’habitatge en un Monopoly per a milionaris. És molt més còmode clavar la vista en el dèbil, perquè plantar cara als qui realment manen requeriria una valentia que no apareix ni en campanya electoral.
Parlen de convivència mentre es dediquen a incendiar barris des d’un faristol. Parlen de seguretat mentre alimenten el discurs de l’odi i la confrontació social. I parlen de patriotisme mentre copien fil per randa els discursos més reaccionaris importats de l’extrema dreta europea i nord-americana. Tot molt patriòtic, sí, però amb manual d’instruccions en diferit.
El més greu no és només el contingut de la moció. El més greu és la deshumanització deliberada. Reduir milions de persones a una amenaça, vincular immigració amb criminalitat de manera obscena i convertir dades manipulades en arma política és indecent. I encara més indecent és fer-ho des d’una institució pública, com si governar fora com administrar un grup de Facebook ple de rumors, majúscules i conspiracions de cunyat enfadat.
Veiem com alguns competeixen per veure qui diu la barbaritat més grossa, qui alarma més o qui troba abans un enemic nou a qui culpar de tots els mals del món. Mentrestant, els problemes reals continuen esperant: habitatge inaccessible, salaris baixos, joves emigrant i serveis públics tensionats. Però això requereix treballar, gestionar i aportar solucions. I és evident que això dona menys likes.
No es pot convertir la por en programa polític. No es pot jugar amb la convivència dels nostres barris per pur interès electoral. Vinaròs mereix molt més que aquesta política miserable basada en l’odi, la manipulació i la necessitat permanent de buscar un culpable fàcil per tapar la pròpia inutilitat.
Georgina López, Secretària de Política Municipal del PSPV Vinaròs
