Paula Ferreres és nadiva de Xert, i durant aquest mes de juliol ha presentat el seu primer single en solitari anomenat “Difícil de Reemplazar”, una cançó que tracta sobre aquelles amistats que un dia van ser importants i que, amb el pas del temps, acaben esdevenint desconegudes.
En aquesta entrevista, parlem sobre el procés creatiu a l’hora d’escriure aquest primer single, així com els seus inicis en el món de la música, la seva incorporació al grup “La Maffia” i el seu futur més proper en la música.
- La primera pregunta és obligada Paula, quan va ser la primera vegada que vas iniciar a cantar?
Bé, a mi cantar em va venir des de molt menudeta. Jo quan tenia sis anys o set, quan estava Maria Isabel i tots aquests cantants, recordo fer concerts a casa, amb la meva família, ballant “Antes Muerta Que Sencilla”.
Sempre m’ha agradat cantar i m’ha vingut per part de pare. El meu pare ha tocat sempre el clarinet a la banda i li ha agradat moltíssim la música, també toca el piano i la guitarra, a més que m’ha anat ensenyant més o menys tot el que sé.
Però des de sempre m’ha agradat.
- I en aquests primers concerts, cantaves sols Maria Isabel o qualsevol altre artista?
Qualsevol altra cançó valia per fer un concert.
-
Et vas començar a formar en tècnica vocal als 16 anys. Què recordes d’aquells anys de formació? Suposo que devia ser totalment diferent dels concerts que feies de menuda…
Sí, no té res a veure. Vaig començar en Clara Ruiz, a la ciutat veina, a Benicarló. I la veritat és que és molt diferent perquè quan primer has estudiat la part de tècnica i penses que estaràs sempre cantant cançons, i és el que menys fas.
Estàs tot el rato treballant en vocalitzacions, tota la musculatura, entonar al lloc que ha de ser per no fer-te mal.
La veritat és que aprens i millores moltíssim.
- Hi ha algun artista que t’hagi influït en la teva manera de cantar?
A mi m’agrada molt per exemple La Oreja de Van Gogh, Rozalén, amb la seva manera que té d’escriure, igual que Pablo Alborán, la manera que tenen de sentir les cançons, m’agraden molt.
M’he criat de menuda escoltant La Oreja de Van Gogh, aleshores, podem dir que és el meu referent.
- Una formació que has compaginat amb l’estudi de la carrera d’Economia i amb el màster en Direcció Financera. Com de difícil és compaginar aquesta formació amb la teva carrera musical?
És que no té res a veure. La part d’economia és tot molt més teòric, més d’A, B o C, i la part de cant no té res a veure amb això, perquè depén de com estiga la teua veu.
Mirant com tingues la veu has de fer unes coses o unes altres, i per mi és més difícil la part de cantar, però també molt més disfrutona que la part d’economia.
- Excavant una mica per les teves xarxes socials, ens hem trobat un munt de covers i de cançons que publicaves durant la pandèmia per mostrar el teu amor per la música i per donar-te a conéixer. Com va ser el primer moment que et vas decidir a començar a penjar aquestes covers?
Estava amb el meu pare a casa que cantàvem algunes cançons i estava fent algun cover i tal, i el meu pare em va comentar: “per què no proves de pujar-ho ara que està tan de moda tot això dels covers?”
I vaig començar això, fent dues o tres coses a Instagram i a YouTube i tal, i la gent li va anar molant i a mi també m’agrada i llavors vaig seguint fent música.
- Suposo que tots els comentaris van ser positius…
Sí, també eren sobretot de gent coneguda al principi i la veritat és que també fa goig perquè moltes vegades els mateixos amics no veuen tot el que fas i les xarxes socials també és una manera de poder ensenyar el que estàs treballant.
- En una entrevista que vas fer fa pocs dies, vas comentar que et vas presentar als càstings de diferents programes com Operación Triunfo o Eufòria. Creus que aquests programes poden servir per ser trampolins per a carreres prometedores en el món de la música?
Sí, jo crec que sí, perquè al final són programes televisius que tu tens una finestra perquè et vegi moltíssima gent, encara que també és veritat que jo crec que els programes de televisió i això és el boom en el moment.
Has de saber com aprofitar-ho i t’han de venir totes les coses molt de cara, però sí que és com una porta que tens allà oberta en la qual pots mostrar-te a molta gent i potser arribes a una persona indicada que és la que et pot ajudar també a potenciar tota la carrera.
- Un càsting que també vas fer per poder entrar a l’orquestra “La Maffia”, una orquestra amb la qual toqueu i canteu per la majoria dels pobles de la zona cantant grans èxits, com per exemple aquí a Vinaròs. Com és actuar per una orquestra que ha agafat amb tant de renom en els darrers anys?
La veritat és que per mi ha sigut una experiència súper gratificant i en la que estic aprenent una barbaritat, perquè al final tota la tècnica vocal que porto treballant molts anys no és res sense l’exposició.
Encara que jo sí que he anat fent coses pel meu compte alguns restaurants o bars el que sigui o algun concertet, no té res a veure amb poder tocar amb músics en directe.
És una altra experiència completament diferent i per mi això està sent espectacular.
- I suposo que ells t’hauran donat diversos consells també…
Sí, jo estic aprenent molt d’ells sobretot del cantant, de Nahuel, perquè al final ell sap molt de música i m’està ensenyant moltes coses que jo no tenia ni idea i també per eixa part estic superagraïda.
- Recordes la primera actuació que vas fer amb l’orquestra “La Maffia”?
Sí, va ser a Benicarló, a Falles, i a La Crida i va ser molt guai.
Era espectacular, jo estava que no m’ho creia i va ser per a mi com un gran boom.
- I com gestiones els nervis d’abans d’actuar?
Sí, encara en tinc, però ara ja sols els tinc en el moment, abans de la primera cançó ja m’han passat, però recordo que, al concert de Benicarló, per exemple, començava jo en les tres primeres cançons i jo estava que no sabia ni on estava.
Però al final és centrar-te com en la cançó en el que ja has fet cinquanta mil vegades i tirar-hi, i pensar que hi serà igual que als assajos. I damunt que la gent que et ve a veure és gent de la comarca i gent de la zona que coneixes, i sempre tinc el meu club de fans, que són els meus pares els meus sogres, el meu nòvio i la meva família, que sempre venen allà on vaig.
La veritat és que mirar de cara avall i veure que estan allà fa que et relaxes.
- Passem al tema central de l’entrevista, el llançament del teu primer single “Difícil de Reemplazar”. Com va ser el procés creatiu per poder escriure aquest tema?
La veritat és que és un tema que jo crec que no es tracta gaire en les cançons el de l’amistat, però penso que al final tots ens sentim un poc identificats en què a mesura que va passant com el temps les relacions canvien i n’hi ha algunes que t’enfades i n’hi ha com un motiu, i n’hi ha algunes que per mi són les que fan més mal que no n’hi ha cap motiu, però pel que siga et distancies o canvia la relació.
La cançó naix un poc d’aquestes amistats i d’aquestes relacions que en el pas del temps han canviat i no és el mateix que abans.
- Però no és una cançó que parle des d’un sentiment d’enuig, sinó de nostàlgia…
Sí, és més melancolia més és el record de l’estima de tot el que han viscut, però que pot ser ara ja cada persona està en un punt diferent de la seva vida i potser ja no tens la complicitat que tenies abans.
Va més d’una part de nostàlgia que de qualsevol altra cosa.
- I per què creus que es parla dins de les cançons de sentiments positius com l’amor i no de sentiments agredolços com aquest?
Al final sí que hi ha també moltes cançons d’això, però crec que la gent escriu sobre el que li passa.
També depén dels artistes, n’hi ha molts que parlen més d’experiències més felices i n’hi ha que es centren més en desamor també i tot això a part, llavors jo crec que un poc de tot.
- Per alguns inclús és una mica de teràpia…
Sí, jo per exemple, per mi sí per mi és com alguna cosa que haig de fer i ja està. És el millor, i t’ho oblides ja és com una cosa que està ahí, ja està, ja no és teu.
- Paula, tu saps que la teva cançó al Youtube té 37.000 visites? Com et sents?
No, no m’ho esperava, perquè més o menys els meus vídeos, sobretot YouTube, perque al final Instagram és com més fàcil arribar a la gent, però el YouTube per mi és més difícil arribar a més públic i jo m’esperava, perquè més o menys els meus vídeos tenen entre 1.000 i 1.000 i escaig de reproduccions i jo quan veia que això anava pujant al final per mi era super.
Estic superagraïda i molt contenta, la veritat.
- Passant al procés creatiu de la cançó, com va ser tot?
Jo vaig fer la cançó amb guitarra i veus soles, perquè al principi no la vaig fer pensant que l’anava a produir ni res, jo la vaig escriure i em va agradar i ja.
Li la vaig passar al meu pare i em va dir “això ha d’eixir, no sé com, però s’ha de fer“. Aleshores la cançó més o menys ja sí que la tenia tota muntada igual que està ara, faltava com una xicoteta part del que tenia ara, però el 90% estava feta, a més, ja tenia la melodia i tot.
Després li vaig passar la maqueta a Carlos Manzanares que és un productor de Barcelona que ell és el director musical d’El Kanka i és de Benicarló també i li va molar la idea. Llavors em va passar com una proposta que és la que finalment vam fer, en el piano i un poc de guitarra per baix.
Al final va ser com un poc de la meva i un poc de la seva i vam acabar de crear tota la cançó.
- Quins objectius et marques a curt termini en la teva carrera musical?
A mi el que m’encantaria és poder fer el que està fent Esther ara, poder tenir la meva pròpia gira en les meves pròpies cançons i la banda, això seria un somni acomplit.
Aquest és el meu objectiu, poder arribar a aquest punt.
- També que “La Maffia” canta alguna cançó teva també…
Per supost, poder haver-la tret és una cosa que no m’hauria pensat mai fer aquest pas d’atrevir-te a mostrar al públic no sabia si arribaria a això, però sí, poder cantar-la a qualsevol lloc i amb l’orquestra, doncs seria genial.
- Quina importància ha tingut el teu poble, Xert, en la teva carrera musical?
Molta, la veritat, perquè aquí és el primer lloc on han confiat en mi. Sempre que he volgut fer alguna cosa ells m’han seguit per xarxes socials, i sempre em diuen “podries fer com un concertet”.
Ja fa dos anys vaig fer-ne un a la part de l’església vella de Xert i a la gent li va agradar molt. Tots em diuen, “has de treure música pròpia has de fer alguna cosa teva” ai mira, doncs a veure si ara en el que és la meva música puc anar a fer un concert allà dalt.
Però per mi el meu poble és tot.
- Finalitzem amb les tres preguntes que li fem a tothom. La primera d’elles és, que li diries a tota la gent que t’ha recolzat durant aquest temps i t’està recolzant en aquest llançament del teu primer single?
És el que et deia abans, no m’esperava que tingués tanta bona rebuda aquesta cançó i que tanta gent es pogués sentir identificada en un tema així moltíssima gent que m’ha parlat en àudios, plorant inclús alguns dient que els havia tocat la fibra sensible…
Per mi això és una sensació brutal i que és el que no m’esperava i estic molt agraïda.
- I els companys de “La Maffia” que et van dir quan els vas ensenyar el tema?
A ells li la vaig ensenyar abans que estigués publicada, perquè ja sabien que volia treure una cançó i volia tenir una opinió una mica més professional.
La veritat és que els va agradar molt i es van quedar una mica sorpresos, perquè no sabien que jo havia escrit un tema, però els va agradar molt.
- Què li diries a tota la gent que ha estat i continua treballant amb tu?
Els diria que moltíssimes gràcies per tot el que m’han ensenyat i el que m’estan ensenyant, que encara em falta molt per aprendre, perquè al final aquesta cançó encara que hagi nascut a casa, ha nascut gràcies a tot el que ha hagut abans.
I si no hagués estat, aquesta cançó tampoc hauria pogut arribar.
- Finalment, què li diria la Paula Ferreres del 2026 que ha presentat el seu primer single “Difícil de Reemplazar”, a la Paula Ferreres que, amb 5 anys, ballava les cançons de Maria Isabel a casa seva?
Que confie, que les coses si les curres totes acaben arribant i que a poc a poc tot es va ficant al lloc. Si vas lluitant pel que vols i per la teva passió al final venen oportunitats que no saps com han arribat, però que allí estan.
